HURRICANE
Bob Dylan
Neix el boxejador Rubin Carter (1937)
El juny de 1966 el boxejador Rubin Carter i el seu amic John Artis van ser detinguts com a sospitosos d’un triple assassinat ocorregut al Bar Lafayette de New Jersey. Pocs mesos més tard, un judici ple d’irregularitats i prejudicis racials, amb un jurat format exclusivament per blancs, va condemnar-lo a tres cadenes perpètues.
La joventut de Carter havia estat marcada per un historial d’entrades a reformatoris i presons per assalts i petits robatoris. I en aquest context, la seva entrada al món professional de la boxa semblava que podia ser l’element que l’ajudés a reconduir aquesta trajectòria. Des de 1961 i fins a l’acusació per assassinat, va lluitar als rings com a pes mig competint pel títol mundial, una fita que no va arribar mai a aconseguir. L’agressivitat amb què guanyava els combats per KO li van valer el sobrenom de Hurricane (Huracà).
El cas de la condemna de Rubin Carter es va gestionar de forma discreta. I la seva història no va tenir gaire ressó fins el 1974, quan el boxejador va aconseguir publicar la seva autobiografia que va escriure entre reixes. La difusió de The Sixteenth Round (El setzè assalt) va atraure l’atenció de Bob Dylan, que en aquell moment tornava a estar de gira amb The Band després de vuit anys sense trepitjar els escenaris. El cantautor va interessar-se pel cas de Carter i va desplaçar-se fins a la presó per reunir-se amb ell i conèixer de primera mà la seva versió. Convençut de la seva inocència i de la gran injustícia que s’havia comès amb ell, va organitzar diversos concerts benèfics per exposar la seva situació i ajudar a difondre-la. Però l’element que definitivament va donar màxima repercussió al tema va ser l’edició de Hurricane la cançó que Dylan va escriure l’estiu de 1975 i on relatava la història de Rubin Carter.
La publicació del tema a Desire el gener de 1976 va donar al cas tota l’atenció mediàtica que li havia estat negada. La popularitat de Hurricane va originar tot un moviment ciutadà per donar suport a Carter i que va comptar amb el suport del campió del món de boxa Muhamad Ali. Fruit d’aquesta pressió social es va aconseguir que s’iniciés un segon procés judicial que, després de diferents apel·lacions i tribunals, finalment va demostrar la inocència de Carter i que el 1985 li va donar la llibertat de què va estar privat durant 19 anys per un delicte que, com diu la cançó, ell mai va cometre.