Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

Octubre

BLUE VELVET
Bobby Vinton

S'inaugura el Jefferson Hotel de Richmond, a Virginia (1895)

Un cel de blau intens. Una valla de jardí de fusta blanca. I unes roses vermelles que es balancegen lleugerament amb el vent. I de sobte uns cors sobre una melodia inconfusible cantant “Bluuuuue Veeeeeelvet, oh, oh oh”. Amb aquesta escena lluminosa i afable arrencava el thriller psicològic amb nom de cançó amb què el 1986 va sorprendre David Lynch que li va valer la seva segona nominació a l’Oscar com a millor director. ...

YOUR SONG
Elton John

Obre les portes el Ronnie Scott's Jazz Club de Londres (1959)

El 30 d’octubre de 1959, al soterrani d’un edifici del Soho londinenc obria les portes el Ronnie Scott’s Jazz Club. El va fundar el saxofonista Ronnie Scott com un local orientat a promoure el hard-bop i el bebop, dos estils de jazz sorgits durant els anys quaranta i cinquanta, però entrada la dècada dels seixanta es va obrir a altres gèneres i ben aviat es convertir en un espai de referència per a artistes internacionals. El seu escenari ha acollit actuacions de músics com Miles Davis, Chet Baker, Count Basie, Ella Fitzgerald, Nina Simone, Jeff Beck o Van Morrison. I si les seves parets parlessin segur que podrien explicar molts episodis dels quals n’han estat testimoni i que han tingut incidència en el món de la música. La història de Your Song d’Elton John n’és un d’ells....

BREAKFAST IN AMERICA
Supertramp

Neix l'actriu Kate Murtagh (1920)

A finals de març de 1979 la banda britànica Supertramp presentava el senzill que donava nom al seu sisè àlbum d’estudi: Breakfast in America. Era un tema que havia escrit Roger Hodgson abans d’incorporar-se a Supertramp en resposta a l’anunci que Rick Davies havia publicat a la revista Melody Maker i a través del qual buscava músics per formar una banda. Quan la va rescatar al cap d’uns anys, Davies li va demanar que tornés a escriure la lletra per actualitzar aquells versos que tenien més d’una dècada, però Hodgson s’hi va negar i la van acabar gravant tal qual havia estat creada, relatant la història d’una persona que mai ha estat als Estats Units i que fantasieja amb l’imaginari del país. A més, en aquell moment, la temàtica de la Breakfast in America tenia certa gràcia, ja que alguns membres de la banda acabaven d’instal·lar-se als Estats Units fugint de la pressió fiscal a què estaven sotmesos al Regne Unit, un element que de ben segur va influir en què finalment aquest fos el títol també del disc....

INSURRECCIÓN
El Último de la Fila

S'inaugura la primera línia de ferrocarril peninsular: Barcelona-Mataró (1848)

A les 9h del matí del 28 d’octubre de 1848, un grup de 400 persones encapçalades per representants civils, militars i eclesiàstics, van participar en el viatge inaugural de la primera línia de ferrocarril que es posava en servei a la Península Ibèrica. El tren va sortir puntualment de la ciutat de Barcelona i en menys de 40 minuts, fent una parada a El Masnou, va cobrir els 28,4 quilòmetres que el separaven de Mataró. El projecte va ser possible gràcies a Miquel Biada, un empresari nascut a la capital del Maresme i que malauradament no va poder veure acabada l’obra, ja que va morir d’una pulmonia mig abans de la seva finalització....

THERE’S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT
The Smiths

S'estrena 'Rebel sense Causa' (1955)

Quan el 27 d’octubre de 1955 es va estrenar Rebel Sense Causa, no feia ni un mes que el seu actor principal, James Dean, havia mort als 24 anys en un tràgic accident de trànsit. Aquesta era tot just la seva segona pel·lícula com a protagonista i arribava un any després d’A l’est de l’edèn, el títol amb què va debutar com a actor principal i que li va valer la seva primera nominació a l’Oscar. La segona la rebria l’any següent gràcies a la interpretació que va fer a Gegant, el seu tercer i darrer film. ...

BROKEN HALOS
Chris Stapleton

Es publica 'Vida', l'autobiografia de Keith Richards (2010)

“My life is full of broken halos” (la meva vida és plena d’halos trencats). Amb aquesta frase sintetitzava Keith Richards la seva percepció personal respecte el misticisme que sovint s’atribuïa als artistes de la seva generació. I és que a principis dels setanta, mentre molts dels seus col·legues abraçaven l’espiritualitat i la psicodèlia, el guitarrista dels Rolling Stones es submergia en el món de les drogues dures desafiant aquests halos aliens i que en ell veia truncats. Richards s’identificava tant amb aquesta frase que quan el 2010 va escriure la seva autobiografia, va agafar-ne l’essència per titular-ne d’un dels seus capítols. ...

NOBODY KNOWS YOU WHEN YOU’RE DOWN AND OUT
Eric Clapton

Es produeix el Crack de Nova York (1929)

Nobody Knows You When You’re Down and Out és un tema compost per Jimmy Cox el 1923 com un estàndard de blues amb compassos de temps moderat amb influències de ragtime. Escrit en ple apogeu d’un període de bonança i prosperitat econòmica, explica la història d’un home enriquit durant els primers anys de la Llei Seca i tracta sobre com d’efímeres són les riqueses materials i les amistats que sorgeixen de forma interessada al seu voltant. La cançó va tenir certa repercussió en aquells primers anys de la dècada però no va ser fins sis anys més tard, quan Bessie Smith el va versionar, que es va convertir en una peça tremendament popular. Smith va llançar el tema el 13 de setembre i, com si els seus versos relatessin una dramàtica profecia, unes setmanes més tard la borsa de Nova York registrava la major caiguda del mercat de valors ocorreguda als Estats Units....

ARE YOU GONNA BE MY GIRL?
Jet

Steve Jobs presenta l'iPod (2001)

De vegades, no hi ha millor campanya de marketing per a una cançó que el fet que aquell tema sigui l’escollit per posar música a un anunci. Especialment, si aquest es converteix en un dels spots més recordats d’una marca. I això és justament el que li va passar a la banda australiana Jet el 2001 quan Apple va decidir que el seu Are You Gonna Be My Girl fos el tema musical de la peça va fer per presentar a televisió la seva nova joguina: l’iPod....

BETTE DAVIS EYES
Kim Carnes

S'estrena la pel·lícula 'L'estranya passatgera' (1942)

Una habitació en penombra amb un gran finestral obert des d’on es veuen els arbres d’un jardí. A la dreta, Paul Henreid elegantment vestit. Davant seu, mig plorosa, Bette Davis amb els cabells perfectament recollits. Ella se li acosta i li ofereix un cigarret de la capsa que agafa d’una taula auxiliar situada a l’esquerra de l’escena. Ell n’agafa dos i els encén alhora. Immediatament després, se’n treu un de la boca i li dona a ella que, sense deixar de mirar-lo als ulls, fa una pipada. El fum espès de tots dos es creua instants després tancant així una de les escenes més icòniques de L’estranya passatgera (Now Voyager en el seu títol original en anglès)....

LOSING MY RELIGION
R.E.M.

Gabriel García Márquez guanya el Premi Nobel de Literatura (1982)

El 21 d’Octubre de 1982 l’Acadèmia sueca concedia per decisió unànime de tots els seus membres el Premi Nobel de literatura a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez. Amb aquest guardó es reconeixia la trajectòria de l’autor de Cien Años de Soledad, després de gairebé quatre dècades dedicada a escriure històries, algunes de les quals s’han convertit en peces clau de la literatura universal. Els contes i novel·les de Gabo, que és com se’l coneixia carinyosament, són llegits arreu del món i han esdevingut font d’inspiració d’artistes d’altres disciplines. És el cas de R.E.M., que per al videoclip de Losing My Religion va prendre com a referent una de les seves històries, un relat publicat el 1955 titulat Un señor muy viejo con unas alas enormes. ...