THERE’S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT
The Smiths
S'estrena 'Rebel sense Causa' (1955)
Quan el 27 d’octubre de 1955 es va estrenar Rebel Sense Causa, no feia ni un mes que el seu actor principal, James Dean, havia mort als 24 anys en un tràgic accident de trànsit. Aquesta era tot just la seva segona pel·lícula com a protagonista i arribava un any després d’A l’est de l’edèn, el títol amb què va debutar com a actor principal i que li va valer la seva primera nominació a l’Oscar. La segona la rebria l’any següent gràcies a la interpretació que va fer a Gegant, el seu tercer i darrer film.
Sota la direcció de Nicholas Ray, a Rebel Sense Causa James Dean es posa en la pell de Jimmy Stark, un problemàtic estudiant de secundària confús i desorientat que sovint es veu embolicat en baralles i conflictes de tota mena. A través d’aquest personatge Dean presenta el típic adolescent de l’època que se sent incomprès i amb qui molts joves americans de mitjans dels cinquanta s’hi van sentir plenament identificats.
Al llarg de més de més de mig segle, James Dean ha estat la icona cultural de desil·lusió adolescent i de distanciament social amb què han crescut nois i noies de diverses generacions. Per a Morrissey, a banda de ser tot un ídol, va ser també font d’inspiració d’una de les cançons més populars que va escriure amb The Smiths: There’s a Light that Never Goes Out. El cantant britànic havia nascut pocs mesos abans de l’accident mortal de Dean. La seva figura va marcar part de la seva joventut i aquesta cançó, composta a quatre mans amb el seu company de banda Johnny Marr, era una manera de fer-li el seu particular homenatge.
There’s a Light that Never Goes Out és el relat d’un amor tràgic narrat en primera persona. A la cançó Morrissey es posa en la pell d’algú que ha estat expulsat de casa seva i que busca refugi i complicitat en una persona estimada a qui demana que l’ajudi a escapar del seu món viatjant en el seu cotxe. Les referències a la història del protagonista de Rebel sense causa i a la de l’accident mortal del mateix James Dean, són recurrents al llarg dels versos de la cançó.
El tema es va gravar la tardor de 1985 i es va incloure a l’àlbum The Queen is Dead que The Smiths van presentar el 1986. Però tot i la seva popularitat, no es va llançar com a senzill fins el 1992 (quan la banda ja s’havia separat) ja que en una decisió de darrera hora es va decidir reemplaçar-la per Bigmouth Strikes Again. Actualment, There’s a Light that Never Goes Out està considerada com una de les peces poètiques més rellevants de la música contemporània i se n’han fet més d’una vintena de versions en diferents idiomes.