UNCHAINED MELODY
The Righteous Brothers
Neix el jugador de futbol americà Elroy "Crazylegs" Hirsch (1923)
És difícil escoltar Unchained Melody i no traslladar-se a la sensual escena de Ghost on Demi Moore i Patrick Swayze entrellacen les seves mans al voltant d’un torn de fang mentre al reproductor vintage de vinils hi sona la versió que The Righteous Brothers van fer d’aquest tema. Però molt abans del boom que va suposar per a la cançó l’èxit d’aquesta pel·lícula de 1990, la peça ja havia tingut el seu gran moment com cançó principal d‘una altra producció de Hollywood. Es tracta d’Unchained, un film de sèrie B de temàtica carcerària estrenat el 1955 i protagonitzat per Elroy ‘Crazylegs’ Hirsch, un jugador de futbol americà que va tenir algunes incursions al cinema. La interpretació de la cançó original va córrer a càrrec de Todd Duncan, un baríton afro-americà que al film tenia un paper secundari però que va aconseguir que Unchained Melody fos nominada als Oscars d’aquell any.
Es considera que existeixen més de mig miler de versions d’aquesta cançó, la majoria gravades als anys cinquanta per diferents artistes, alguns d’ells destacades figures de l’època com Harry Belafonte o Gene Vincent. Però amb el temps la seva popularitat va decaure i no va ser fins que el 1965 la van versionar The Righteous Brothers sota la producció de Phil Spector que va tornar a situar-se al capdamunt de les llistes musicals, erigint-se com la versió més coneguda de totes les èpoques.
Però més enllà de les gravacions d’estudi, una de les interpretacions més emocionants que es recorden d’aquest tema és la que va fer-ne Elvis Presley el juny de 1977. Davant d’un auditori ple a vessar, el Rei del Rock va aparèixer físicament molt desmillorat i amb un aspecte que feia pensar que el músic no podria estar a l’alçada del concert. Però davant la sorpresa de tots, la seva actuació va enlluernar a tot el públic i va tenir un moment apoteòsic quan va anunciar que cantaria Unchained Melody al piano mentre demanava al bateria de la banda que li subjectés el micròfon. L’espectacular interpretació que va fer del tema va commoure a tots els assistents, que no es podien imaginar que tot just un mes després el cantant apareixeria mort al bany de casa seva sense haver pogut veure en vida com es publicava Elvis in Concert, l’àlbum dins el qual s’inclouria la seva versió d’Unchained Melody.