Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

SAN FRANCISCO
Scott McKenzie

Darrer dia del Festival de Monterey (1967)

Del 16 al 18 de juny de 1967, la ciutat californiana de Monterey va acollir el primer gran festival musical a l’aire lliure de la història. Va reunir més de 50.000 persones i es considera el precursor del macro-concert que dos anys més tard se celebraria a Woodstock. Musicalment, és recordat per ser escenari de les primeres grans aparicions d’artistes com Janis Joplin, The Who o Jimi Hendrix, que va acabar agenollat cremant la seva guitarra en una de les imatges que s’ha convertit en tot una icona d’aquests tres dies de concerts. Però al seu cartell també s’hi anunciaven les actuacions de grups consagrats com The Animals, Simon & Garfunkel, Grateful Dead, The Mama’s and the Papa’s, Otis Redding o Ravi Shankar. Tots ells, menys aquest últim, van tocar gratuïtament i la recaptació de les entrades va ser donada a projectes de caritat.

Musicalment el Monterey International Pop Festival va ser una convocatòria sense precedents, però socialment va tenir també un impacte molt important. I és que aquest festival és un dels esdeveniments cabdals del que es va batejar com el Summer of Love i que es es refereix a l’eclosió del moviment hippy que es va produir aquell estiu a San Francisco. La ciutat i tota la seva àrea d’influència van convertir-se en un pol d’atracció de milers de joves que reivindicaven una nova manera d’entendre la vida, que abraçava la pau i l’amor i que girava al voltant d’una nova contracultura que començava a aflorar en diferents àmbits.

L’èxit de les concentracions culturals organitzades durant els primers mesos de l’any en aquesta zona i l’excepcionalitat del cartell que s’estava preparant per al festival de Monterey, feia preveure una assistència massiva de gent vinguda d’arreu del país aquell mes de juny. I aquest era un tema que preocupava a les autoritats, que no veien clar que la infrastructura local fos capaç de gestionar l’arribada de tants visitants sense afectar la vida quotidiana dels ciutadans. Per mirar de tranquilitzar-los, John Phillips, líder de The Mama’s and the Papa’s i un dels principals impulsors del concert, va crear una cançó que recollia l’esperit d’aquell Summer of Love que s’estava gestant i donava algunes indicacions als visitants que s’acostessin a la ciutat. La va titular San Francisco i li va afegir un subtítol molt gràfic per descriure el dress-code i l’actitud amb que s’esperava que s’hi anés: Be sure to wear some flowers in your hair (assegura’t de lluir algunes flors als teus cabells).

Papa John, que és com també es coneixia a Phillips, va escriure el tema però va decidir que qui hi posés veu fos el seu amic Scott McKenzie, un músic que mai havia entrat a un estudi de gravació però que gràcies a l’èxit que va tenir amb aquest tema -de fet, l’únic de la seva carrera- va passar a ser el Gran Gurú del Flower Power. San Francisco es va publicar el mes de maig i es va convertir en la cançó promotora del Festival de Monterey i en un dels himnes més coneguts del moviment hippie que va aflorar aquell estiu de 1967. I com no podia ser d’una altra manera, el tema va tenir també el seu forat a l’escenari del festival.

UNCHAINED MELODY Previous Post
GLORY DAYS Next Post