GRAN TORINO
Jamie Cullum
Es funda la Ford Motor Company (1903)
El 16 de juny de 1903, en una antiga fàbrica de vagons de tren de Detroit, John S. Gray i Henry Ford posaven en marxa la Ford Motor Company, una de les primeres empreses automobilístiques americanes. Van començar amb una inversió inicial de 28.000 dòlars i en menys d’un mes van vendre el seu primer automòbil: un Model A de dos litres equipat amb una transmissió de dues velocitats (una per avançar i una altra per fer marxa enrere) i que assolia una velocitat màxima de 30km/h. Des de llavors, Ford ha fabricat centenars de milions de cotxes, incorporant les innovacions mecàniques i adaptant el disseny de les carrosseries a les necessitats de cada moment.
Després de batejar els seus primers models amb gairebé totes les lletres de l’abecedari (tot i que no tots es van arribar a comercialitzar), a partir dels anys 30 a Ford van començar a posar als seus cotxes amb noms més elaborats, alguns dels quals s’han convertit en clàssics i peces molt apreciades pels col·leccionistes. Van començar amb els Mercury, més tard van venir els Eifel, després els Anglia, els Falcon, els Mustang, els Consul i, a finals dels seixanta, els Torino.
I és precisament un model d’aquesta gama, un Gran Torino del 72, el que va inspirar la pel·lícula Gran Torino que va dirigir i protagonitzar Clint Eastwood el 2008. Era un model de línies agressives, equipat amb un motor ideat per estalviar consum i amb detalls de temps passats, que els experts automobilístics han destacat com un tipus de cotxe pensat per resistir els canvis i el pas del temps. Un plantejament que encaixa a la perfecció amb Walt Kowalski, el personatge que interpreta Eastwood al film: un amargat veterà de guerra carregat de prejudicis i reaci a acceptar l’alteració de la seva vida quotidana provocada per les transformacions socials que viu el seu barri.
A la pel·lícula el Gran Torino simbolitza la voluntat de Kowalski de mantenir-se anclat al passat i defensar la seva reticència al canvi. El protagonista havia treballat a la planta de Ford de Detroit ensamblant la columna de direcció d’aquest model i per això cuida com la seva propietat més valuosa l’exemplar que conserva des de llavors. Expliquen que el cineasta li va agafar tant afecte a l’automòbil durant el rodatge, que un cop va acabar la pel·lícula va decidir comprar-lo i incorporar-lo a la seva col·lecció personal.
Clint Eastwood ja té acostumat al seu públic a involucrar-se al 100% quan decideix emprendre un projecte. En el cas d’aquesta pel·lícula, no només va posar-se al capdavant de la direcció i l’actuació, sinó que en va compondre també el tema principal de la banda sonora: Gran Torino. Amb l’únic que no es va atrevir és amb la lletra i la interpretació del tema, un aspecte que va encarregar al britànic Jamie Cullum. Com va explicar el jove músic en un concert al Festival de Jazz de San Sebastià, Eastwood va tocar-li al piano les notes de la melodia que havia creat mentre dirigia la pel·lícula i li va demanar que la convertís en la cançó central del film. Cullum va acceptar l’encàrrec i va acabar enregistrant la peça final a la sala d’estar de casa del director en només dues preses. El resultat, va ser un tema que va aconseguir una nominació als Globus d’Or d’aquell 2008 en la categoria de millor cançó.