Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

THE GREATEST LOVE OF ALL
Whitney Houston

Mor el boxejador Muhammad Ali (2016)

Ningú posa en dubte que Muhammad Ali va ser un dels més grans boxejadors de la història. De fet, ell mateix no va tenir cap problema en autoproclamar-se The Greatest (el millor) en el títol de l’àlbum que va gravar el 1963 i on, a banda de recitar algunes composicions líriques escrites per ell mateix, fins i tot  es va atrevir a cantar una versió de Stand by Me. Per això quan el 1977, Tom Gries va rodar el biopic sobre la vida d’aquest esportista sobre el quadrilàter, va decidir recuperar aquesta poc modesta qualificació per batejar-lo.

The Greatest (estrenada en castellà com Yo, el mejor) repassa la vida d’aquest esportista des dels Jocs Olímpics de 1960 fins a la seva victòria davant George Foreman, en l’enfrontament que ha passat a la posteritat com el Rumble in the jungle i que per a molts és el millor combat de la història de la boxa. A la pel·lícula, Ali s’interpreta a si mateix, recreant alguns dels seus moments decisius amb imatges intercalades de clips dels seus combats reals. Una de les cançons que es van escriure expressament per a la banda sonora d’aquest film va ser The Greatest Love of All. La van compondre Michael Masser i Linda Creed i la va interpretar George Benson, però el tema va passar força desapercebut i no va ser fins que al cap de gairebé una dècada, quan Whitney Houston la va rescatar per al seu àlbum de debut, que aquesta peça va convertir-se en un èxit.

I és que The Greatest Love of All va ser un dels temes que va llançar la carrera musical d’aquesta artista de Nova Jersey que, amb 2 Emmy, 6 Grammy, 30 premis Billboard Music Awards i 22 American Music Awards, va arribar a convertir-se en la la cantant femenina més guardonada de tots els temps segons el Llibre Guiness. Nascuda en una família de destacades veus del soul com la seva mare Cissy Houston, les seves cosines Dionne i Dee Dee Warwick o la seva padrina Aretha Franklin, Whitney Houston va demostrar un gran talent des de ben petita quan va començar a cantar al cor de l’església. Més tard, va començar a acompanyar la seva mare en algunes de les actuacions que feia a clubs nocturns i allà va ser on la va descobrir el president d’Arista Records. En poc més de mig any, aquesta discogràfica editava el primer l’àlbum de l’artista. Aquest treball ràpidament va arribar al primer lloc de les llistes de vendes, una fita que també van aconseguir tres dels seus singles, entre ells The Greatest Love of All.

El que segurament no s’imaginava Whitney Houston quan va fer la versió d’aquell tema era que uns anys més tard tindria l’oportunitat de cantar-lo en directe la persona a qui va estar dedicat. Va ser el febrer de 1992 al Teatre Wiltern de Los Angeles en la cerimònia organitzada per celebrar el 50è aniversari de Muhammad Ali. En aquesta actuació, davant un Ali emocionat, Houston va fer una demostració del seu talent artístic i de la seva inigualable capacitat vocal a qui ha estat el més gran boxejador de tots els temps.

DUST IN THE WIND Previous Post
SHINY HAPPY PEOPLE Next Post