Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

SHINY HAPPY PEOPLE
R.E.M.

El govern xinès ordena la repressió de Tiananmen (1989)

La primavera de 1989, la plaça Tiananmen de Pequín es va convertir en bastió d’un moviment que reclamava una democràcia inexistent a la República Popular de la Xina de Deng Xiaoping. Milers d’estudiants que denunciaven la repressió i la corrupció del Partit Comunista, així com treballadors que es veien amenaçats per la inflació i l’atur sorgits de les mesures econòmiques del Govern, van concentrar-se periòdicament durant un mes i mig en aquest enclavament de la ciutat. Les protestes van començar el 15 d’abril i, a mida que avançaven els dies, van anar incrementant-se tant a nivell de nombre de concentrats com d’intensitat en la intervenció estatal per reprimir-les. Aquesta escalada de tensió va acabar de forma tràgica quan el 4 de juny es van enviar tancs i efectius d’infanteria a dissoldre la manifestació. Mai s’ha pogut confirmar el nombre exacte de víctimes d’aquella acció militar, però les xifres de morts varien des de les 400 que estima la CIA fins a les 2.600 de la Creu Roja Xinesa, mentre que els ferits s’estimen entre 7.000 i 10.000. 

Dos anys després d’aquellla massacre, R.E.M. llançava el seu setè àlbum d’estudi, dins el qual s’incloïa Shiny Happy People, una peça alegre i lleugera que es desmarcava de l’estil de la resta de temes del disc i que s’allunyava de la profunditat d’altres cançons com Losing My Religion. En contrast amb el seu to jovial, el títol i el cor de  Shiny Happy People estava inspirat en un cartell de propaganda del govern xinès que dèia “Shiny happy people holding hands (persones radiants agafades de les mans). Amb el record de les imatges de les protestes de Tiananmen ben presents, Michael Stipe va agafar aquesta frase i la va incorporar irònicament com a part principal de la lletra.

Stipe va comentar en una entrevista que estava una mica avergonyit de l’èxit del tema, però que d’altra banda li havia agradat també poder mostrar una versió menys seriosa d’ell mateix. En el vídeoclip que es va enregistrar de Shiny Happy People, els membres de R.E.M. acompanyats de qui fou una de les vocalistes The B-52, Kate Pierson, mostren la seva versió més desenfadada cantant i ballant el tema al ritme de la música mentre se’ls van afegint altres persones de diferents edats, ètnies i gèneres. Uns anys més tard, els músics van accedir a fer una versió especial del tema al programa infantil de televisió Sesame Street, on van adaptar la lletra de Shiny Happy People per convertir-la en Furry Happy Monsters (peluts monstres feliços). La part de Kate Pierson la va interpretar un dels Muppet que s’assemblava a ella, amb la veu de l’actriu Stephanie D’Abruzzo que és una fan declarada de la banda.

THE GREATEST LOVE OF ALL Previous Post
TAKE THIS WALTZ Next Post