Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

STAY
Jackson Browne

S'estrena Dirty Dancing (1988)

Hi ha cançons que entren i surten de la història sense que la majoria dels que les escolten en coneguin el recorregut. Aquest és el cas de Stay, un tema que té dues versions molt conegudes però tan diferents que sovint costa recordar que parteixen d’una mateixa composició.

El tema original és una peça molt breu, de només 1 minut i 37 segons, gravada el 1960 per Maurice Williams & The Zodiacs, una formació vocal de Rhythm & Blues i doo-woop sorgida de Tennessee als anys cinquanta. La cançó la va escriure el seu líder Maurice William quan només tenia 15 anys, però no va ser fins el 1960, que la va presentar a la banda i van decidir gravar-la i llançar-la al mercat. El tema va entrar ràpidament al Billboard americà a principis d’octubre i a finals de novembre ja va situar-se al capdamunt d’aquesta llista musical. Només va poder aguantar uns dies en aquesta posició, ja que la primera setmana de desembre va ser desbancada per Are You Lonesome Tonight d’Elvis Presley, però aquella setmana Stay va aconseguir un status que encara conserva avui: el de ser la cançó més curta que mai hagi arribat al número u del Billboard Hot 100 americà. Gairebé trenta anys més tard, la recuperació d’aquesta gravació per a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing va donar un nou impuls a aquest tema de Maurice Williams & The Zodiacs, fent que el 1990 arribés a superar els més de 8 milions de còpies venudes.

Però entremig d’aquestes dues fites dels autors de la cançó, Stay va tenir una vida paral·lela de la mà del cantautor Jackson Browne. Nascut a Heildelberg (Alemanya) i criat a Los Angeles, de ben jove va decidir traslladar-se al Greenwich Village de Nova York atret per l’eclosió de l’escena folk. Allà va conèixer a Glenn Frey, líder dels Eagles, amb qui el 1972 va compondre el seu tema més exitós: Take it Easy. Durant aquells primers anys de la dècada dels setanta, Browne va desenvolupar la seva seva carrera musical editant alguns àlbums que van tenir molt bona acceptació. 

Però el moment que segurament va marcar més la seva trajectòria arribaria el dia que va decidir rescatar el tema de Maurice Williams & The Zodiacs i, reconvertit totalment en gairebé una altra cançó, el va incorporar enmig d’un concert al final de The Load Out, un tema que parla de la importància que té per a un artista el públic que l’està escoltant. I potser com una petició a que els assistents d’aquella nit el seguissin acompanyant una estona més, a l’arribar a les darreres notes de la peça, el músic va canviar de melodia i va arrencar amb els compassos de la seva versió de Stay encapçalats per un ‘people stay” dirigit directament a l’auditori. Aquesta versió en directe, on Browne canta acompanyat per les veus de Rosemary Butler fent les notes altes i de David Lindley fent el falset, és sense dubte una de les de les més populars d’aquest tema. Browne sempre ha bromejat amb la ironia que suposa per a un cantautor com ell ser conegut per l’única cançó que no ha compost.

LOBO HOMBRE EN PARÍS Previous Post
PIGS (THREE DIFERENT ONES) Next Post