LOBO HOMBRE EN PARÍS
La Unión
Mor l'escriptor Boris Vian (1959)
L’estiu de 1984 la banda de pop espanyol La Unión arrasava amb Lobo Hombre en París, el senzill més popular del seu àlbum de debut titulat Mil Siluetas. La cançó explica la història d’un llop que una nit de lluna plena es converteix en un home i que de sobte es troba vagarejant pels carrers foscos de la capital francesa. Lluny de convertir-se en un conte de terror però, el retrat que fa el tema és el d’una criatura desorientada que intenta assumir la seva nova condició mirant d’adaptar-se a la vida dels humans mentre es mou pels carrers de la ciutat encarant les situacions amb què es va trobant. El conjunt d’aquest relat acompanyat d’una música que va saber trobar el seu forat en el marc del pop-rock espanyol dels vuitanta, va fer que Lobo Hombre en París aconseguís ser disc d’or nacional i número 1 en vendes durant 9 setmanes consecutives.
Però la història de Dennis, aquest personatge mig llop mig persona que va reportar tant d’èxit a la Unión, no és original de Rafa Sánchez i la seva banda, sinó que la van recrear a partir d’un conte de l’autor francès Boris Vian. Considerat un artista complet que va que va destacar com a novel·lista, dramaturg, poeta, músic de jazz, periodista, traductor i enginyer, Vian va escriure entre 1945 i 1952 una sèrie de relats curts entre els quals n’hi ha un titulat precisament El Llop-Home, una faula que explica la història d’un llop vegetarià, culte i educat que pateix una sorprenent transformació que el converteix en persona.
Rafa Sánchez, el cantant i líder del grup, explica que quan va llegir aquest conte va quedar fascinat per la multiplicitat d’interpretacions que presentava i va pensar que era un fil interessant per estirar i compondre’n una cançó. Sánchez va agafar l’essència de la història de Vian i la va transformar en la història del llop convertit en Dennis, una figura híbrida que es passeja pels carrerons de la nit parisenca i que acaba trobant-se en alguna situació curiosa, tot en un to més aviat de paròdia. El blanc i negre amb ambientació inspirada en la pel·lícula Casablanca que van triar per a la producció del videoclip va acabar de donar el toc misteriós que La Unión va voler atribuir a aquesta cançó que, avui encara segueix sent el seu èxit més internacional.