SHOUT TO THE TOP!
The Style Council
La "vaga dels miners britànics" s'estén per tot el país (1984)
Hi ha grups que amb un únic tema n’han tingut prou per passar a formar part de la memòria musical de tota una generació. És el cas de The Style Council, que el 1985 va aconseguir una gran repercussió amb ‘Shout to the Top!’. Composta per Paul Weller, la seva entrada a base de piano i la melodia sincopada dels seus violins van convertir-se en un clàssic dels programes de radiofórmula dels vuitanta. Però darrera la tonada alegre i aparentment despreocupada de la cançó hi havia una dura crítica a les polítiques de Margaret Thatcher, especialment respecte a la gestió que va fer el Partit Conservador de la vaga minera que va patir el país des del març de 1984 fins el mateix mes de l’any següent.
El govern laborista anterior havia nacionalitzat l’extracció de carbó dècades abans deixant la supervivència d’aquest sector totalment depenent de les subvencions. Thatcher volia reduir el dèficit de les indústries i controlar la inflació, objectiu que va encarregar a l’equip de treball que uns mesos abans havia aconseguit multiplicar la productivitat del sector de l’acer a costa, això sí, de molts llocs de treball. Aquest precedent, afegit al context d’atur que es vivia en aquells anys al Regne Unit, va fer témer els miners que s’apliqués un pla generalitzat de tancament de pous d’extracció de carbó. Així que van decidir mobilitzar-se per intentar evitar-ho.
Les protestes van paralitzar l’activitat durant dotze mesos, convertint aquesta vaga en el conflicte laboral més important del país. Va suposar un element decisiu en el desenvolupament posterior de les relacions laborals de la Gran Bretanya, ja que la derrota final dels vaguistes va provocar un debilitament significatiu del moviment sindical i va ser interpretat com una victòria política clau del govern de Thatcher.
Amb ‘Shout to the top!’ The Style Council va voler solidaritzar-se amb els treballadors del carbó, animant-los a ‘cridar als de dalt’ per fer sentir la seva veu. De fet, en el videoclip de la cançó hi apareix un gran mural amb pintures que representen imatges d’aquesta vaga minera. Els components del grup no van amagar mai el seu suport al partit laborista, fins al punt que van unir-se al cantautor Billy Bragg en el projecte Red Wedge. Aquesta iniciativa agrupava un col·lectiu d’artistes britànics que a través de la seva música va intentar involucrar els joves en la política amb l’esperança d’arribar a destituir el govern conservador de Margaret Thatcher.