PIANO MAN

Billy Joel

Mikhaïl Gorbatxov substitueix Konstantin Txernenko al capdavant del PCUS (1985)

L’11 de març de 1985 Mikhaïl Gorbatxov substituïa a Konstantin Txernenko com a Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Fill d’una família de pagesos de la zona del Caucas, des de ben petit va mostrar gran interès per la política. Amb 21 anys va afiliar-se al partit i ràpidament va ascendir posicions dins l’organització, desenvolupant una prolífica carrera que culminaria amb el seu nomenament com a president de l’URSS, sent el darrer mandatari que ocuparia aquest càrrec.

L’arribada de Gorbatxov al capdavant del Kremlin va marcar l’inici del final de la Guerra Freda. Aquest procés de desgel de les relacions entre el bloc soviètic i americà té el seu punt de partida en la Cimera de Ginebra. En aquesta trobada celebrada el novembre de 1985 Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, tot i no arribar a cap acord formal a nivell polític ni militar, sí que van aconseguir acostar algunes posicions i, fruit d’aquelles converses, els dos dirigents es van comprometre a afavorir l’intercanvi cultural entre ambdues nacions. Al cap d’un any i mig, en el marc d’aquest compromís, i en una acció sense precedents, el govern de Gorbatxov va convidar Billy Joel a actuar a l’URSS.

El músic va acceptar i va realitzar una petita gira de sis concerts, el darrer dels quals es va celebrar el 2 d’agost de 1987 al Complex d’Esports Lenin de la ciutat de Leningrad (actualment, Sant Petersburg). Va comptar amb 20.000 assistents, però va poder ser seguit per milions de persones, gràcies a la retransmissió en diferit que es va fer a través de la televisió estatal. Així Piano Man, sobrenom amb què ja llavors es coneixia a Billy Joel per la cançó que va composar amb aquest títol, es convertia en el primer artista nord-americà que actuava a la Unió Soviètica. 

Qualsevol que es fixi en la lletra de ‘Piano Man’ pot entendre fàcilment que aquest hagi estat l’identificatiu que des de fa dècades acompanya el músic novaiorquès. El tema és un relat fictici inspirat en els dies en què Billy Joel tocava a l’Executive Room, un local de Los Ángeles on amenitzava els vespres per tal de pagar els deutes que arrossegava arran del fracàs del seu primer disc. Al llarg de la cançó, l’intèrpret fa un recull descriptiu d’alguns dels clients habituals del local des de la perspectiva del jove pianista que els observa des de l’escenari, és a dir, ell mateix.

Billy Joel va presentar Piano Man el 1973 en el disc que va titular amb aquest mateix nom. En aquell moment però, el single va passar molt desapercebut i va quedar fora de les llistes d’èxits i de les seleccions musicals de les emissores de ràdio. Malgrat això, quan al cap de quatre anys va editar The Stranger, l’àlbum que li va donar la fama definitiva, el públic va redescobrir Piano Man i el tema va acabar esdevenint el gran èxit que avui és encara. Al llarg de la carrera de Billy Joel ha estat la cançó més aclamada dels seus directes i la que ha fet servir per tancar els concerts, convidant el públic a acompanyar-lo a la tornada.