SEVEN NATION ARMY
The White Stripes
Itàlia guanya el Mundial d'Alemanya (2006)
Quan Jack White va compondre Seven Nation Army poc s’imaginava que aquest tema sorgit d’un malentès de la seva infantesa acabaria convertint-se en un dels himnes futbolístics més corejats. El líder de The White Stripes va agafar el títol de la cançó de com es referia ell quan era petit a The Salvation Army, l’entitat de beneficència social privada fundada a Londres a finals del S.XIX. I amb un riff molt encertat va triar aquest tema per obrir Elephant, el quart àlbum d’estudi de la seva banda. El tema va va ser reconegut com la millor cançó de l’any als premis Grammy de 2004 però va tenir un segon moment d’èxit quan dos anys més tard, a penals i contra tot pronòstic, Itàlia va guanyar el Mundial d’Alemanya contra la selecció francesa.
La relació de Seven Nation Army amb el futbol ve però d’una mica abans del Mundial del 2006. La primera afició que la va incorporar als seus càntics va ser la del Club Brugge, en un partit de la Champions contra el Milan. L’havien sentit en un bar just abans d’entrar a San Siro i quan aquell vespre el seu modest equip va derrotar el poderós onze de Carlo Ancelotti per un gol a zero van celebrar aquella victòria inesperada corejant el riff d’aquella cançó. Els belgues van tornar a casa amb la satisfacció d’haver guanyat el partit i amb un nou himne sota el braç, que des d’aquell dia va anar arrelant entre la seva afició.
Tres anys més tard, el febrer de 2006, la Roma va desplaçar-se fins a l’estadi Jan Breydel per disputar els vuitens de final de la UEFA i a Francesco Totti, el seu capità li va agradar molt com sonava aquella tonada que cantaven a les grades. Totti va reconèixer que no sabia que era un tema de The White Stripes però que va tornar a Itàlia sense poder treure’s del cap aquell “po po po po po poo pooo” que corejava l’afició belga i la resta de la temporada va convertir aquella melodia en el seu himne particular. Quan aquell estiu la selecció azzurra va sorprendre tothom guanyant el mundial a l’Estadi Olímpic de Berlin, els carrers de les principals ciutats italianes es van omplir de patriotes futbolers celebrant el títol a ritme de Seven Nation Army. Les imatges van donar la volta al món i des de l’altra banda de l’Atlàntic van arribar a un Jack White que, gratament sorprès, va veure com la seva cançó es convertia en tot un himne esportiu molt popular.