Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

ALL THIS TIME
Sting

Neix Marcel Proust (1871)

Colpejat per la mort del seu pare, a finals dels anys vuitanta Sting va patir un bloqueig literari que el va tenir sense poder escriure un parell d’anys. Havien tingut una relació difícil però la seva pèrdua va afectar-lo d’una forma com no s’esperava i el va abocar a una paralització emocional i creativa de la qual li va costar molt sortir-ne. Durant aquell període, el músic va viure un procés personal que el va dur a retrobar records de la seva infantesa a Wallsend, la població del nord-oest d’Anglaterra on va créixer rodejat de vaixells i drassanes a la riva de la desembocadura del riu Tyne. Tal com va explicar anys més tard, la buidor que va sentir per la pèrdua de la figura paterna i l’obsessió per les imatges de la seva ciutat natal, van ser els dos elements que el van acompanyar durant tots aquells mesos de foscor, fins que finalment la música i Marcel Proust el van anar a rescatar.

Va ser en una estada de Sting a Normandia, allotjat a l’habitació que solia ocupar Proust en un dels pobles costers d’aquesta regió i des d’on va escriure A la recerca del món perdut (In search of lost time, en la seva versió en anglès). En aquesta obra magna de set parts publicades entre 1913 i 1927 considerada com una de les peces clau de la literatura universal, el novel·lista francès fa un viatge introspectiu a partir del qual en surt un retrat de la seva vida i el seu passat. Per a l’ex líder de Police, el fet de saber que es trobava al mateix espai on s’havia creat part d’A la recerca del món perdut  va ser molt inspirador. Es va asseure davant el mar i, fusionant elements d’aquell paisatge amb imatges dels seus propis records i algunes llicències imaginatives, va desentortolligar el nus creatiu que arrossegava i va escriure All This Time.

En aquesta cançó, editada el 1991 com a primer single de l’àlbum The soul cages, el músic va fer servir la metàfora fluvial per representar la continuïtat de la vida a través del pas del temps. I de fet, en un discurs que va fer quan la seva ciutat natal el va homenatjar com a fill predilecte va explicar que quan va escriure aquesta cançó va aconseguir cert consol en  la idea que una vida humana pot arribar a la seva fi però que els éssers estimats que deixa orfes han de continuar igual que ho fa el riu, que no deixa de fluir. La lletra fa referència a la mort del seu pare, però lluny d’enfonsar-se en la tristor de la tematica, Sting va decidir combinar els versos amb una música de to alegre. Per al vídeo de la cançó va triar continuar amb aquest aire humorístic, amb una peça inspirada en el Camarot dels Germans Marx i on hi apareixen la seva dona Trudie Styler i la l’actriu Melanie Griffith vestides com a criades franceses. 

SEVEN NATION ARMY Previous Post
SLAVE TO LOVE Next Post