Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

MATILDA MOTHER
Pink Floyd

Neix Kenneth Grahame, autor d''El vent en els salzes' (1859)

Kenneth Grahame és un autor de literatura infantil conegut pel seu llibre El vent en els salzes. Escrit inicialment com un recull de xerrades adreçades al seu fill, és una antologia de contes protagonitzats per animals humanitzats que fan una descripció idíl·lica del món natural i de la societat de principis del S.XX. Són molts els nens que han crescut llegint les històries que va crear Grahame sobre el gripau, el talp, la rata d’aigua i el teixó. Un d’ells va ser un dels fundadors de Pink Floyd, Syd Barret. De petit li agradava tant aquest conte que va decidir agafar el títol del seu tercer capítol per donar nom al primer àlbum de la banda britànica.

Presentat l’agost de 1967, The Piper at the Gates of Dawn combina llargues improvisacions instrumentals amb cançons més curtes i d’estil pop que porten el segell de Barret. La barreja de melodies infantils, lletres surrealistes i tocs de psicodèlia que emergia de la ment de qui fou el líder de Pink Floyd van donar fruit a una col·lecció de temes tan brillants com Astronomy Domine, Lucifer Sam, The Scarecrow o Matilda Mother. Precisament en aquest darrer Barret es posa en la pell d’un infant que li demana a la seva mare que li expliqui una història. “Oh mother, tell me more” (oh mare, explica’m més) canta entre versos. Les expressions i el vocabulari que fa servir al llarg de tema, gronxats sobre acords inusuals, transporten a un univers de conte de fades, tot i que els arguments que s’hi descriuen apareixen alterats per la imaginació desbordant del músic.

Un any després de l’edició d’aquest primer àlbum, la malaltia mental que patia Barret combinada fatalment amb l’abús de les drogues, va fer que hagués de deixar la banda i encetés una breu carrera en solitari ,que abandonaria també al cap de poc temps. Apartat del món de l’espectacle la resta de la seva vida, Syd Barret va morir el 2006 com a conseqüència de la diabetis crònica que patia i un posterior càncer de pàncrees. Malgrat la seva curta trajectòria, està considerat com un dels músics més influents del S.XX i l’alma mater de Pink Floyd.

SPACE ODDITY Previous Post
NON, JE NE REGRETTE RIEN Next Post