L.A. WOMAN
The Doors
Mor el poeta Arthur Rimbaud (1891)
La segona meitat dels anys seixanta, en plena eclosió del folk rock americà, van sorgir les primeres veus que qualificaven de poesia algunes de les lletres de les cançons d’aquest estil. La forma en què es presentaven els missatges s’havia començat a valorar de forma diferent a partir de les aportacions de músics com Bob Dylan. Però el concepte del rock com expressió poètica va prendre una dimensió totalment diferent amb l’entrada a escena d’una de les bandes que lideraria l’aparició del rock psicodèlic: The Doors. El nom de la formació ja denotava la influència literària i poètica d’aquest quartet californià liderat per Jim Morrison. I és que aquest estava inspirat en The Doors of Perception un assaig d’Aldous Huxley on l’autor anglès descriu les seves experiències al·lucinògenes a partir del consum de mescalina. El títol d’aquest obra prové d’una cita de Les noces del cel i de l’infern on el poeta britànic William Blake escrivia “si les portes de la percepció es purifiquessin tot se li apareixeria a l’home com és, infinit”.
Jim Morrison era un gran admirador dels autors simbolistes francesos de finals del S.XIX, i d’entre tots ells especialment de l’obra de Arthur Rimbaud. A més, la vida del músic i la del poeta estan plenes de connexions i analogies. Tots dos eren fills de militars i havien crescut en el marc de les tensions familiars derivades d’aquesta ocupació paterna. Morrison va tenir una infantesa desarrelada condicionada pels constants trasllats del seu pare, una situació complicada per fer amics i que va compensar refugiant-se en la literatura. El progenitor de Rimbaud era un capità d’infanteria de l’exèrcit francès, que no va tornar a la llar després de la seva darrera destinació, deixant al seu fill amb sis anys a càrrec d’una mare estricta i que li coartava el talent que havia demostrat tenir des de ben petit. Tan Morrison com Rimbaud van donar mostres de la seva extraordinària intel·ligència ja en el seu pas per l’escola primària i tots dos van marxar de casa sent uns adolescents a la recerca d’espais on poder desenvolupar les seves capacitats artístiques enfilant paraules. Però no només de versos s’alimentaven les seves ments. L’alcohol i d’altres susbtàncies addictives van tenir un paper important també en la producció creativa de tots dos artistes. I en el cas de Jim Morrison, el seu abús va ser la causa de la seva mort prematura quan el juliol de 1971, el van trobar mort al seu apartament de París a causa d’una sobredosi d’heroïna. Rimbaud també moriria jove a França, als 37, però en el seu cas a causa d’un carcinoma i a ciutat de Marsella.
Morrison admirava molt tant la vida com l’obra de Rimbaud. El poeta francès havia escrit tota la seva obra entre els 16 i els 19 anys, edat en què va deixar d’escriure i es va traslladar a Etiòpia per dedicar-se al tràfic d’ivori i a la fabricació de munició. Aquest estil de vida lliure i aventurer va captivar el músic americà a mida que devorava els seus poemaris. La influència d’Arthur Rimbaud en la creació artística de Jim Morrison ha quedat impregnada en moltes de les lletres del líder de The Doors, que sempre portava a sobre el recull de poemes en prosa Il·luminacions escrit per l’autor francès el 1886. Així ho va explicar el 1968 a Wallace Fowlie, un professor de literatura francesa de la Universitat de Duke (Carolina del Nord) expert en Rimbaud i a qui Morrison va escriure per agrair-li la traducció a l’anglès d’aquest poemari en una carta on li feia saber que el seu llibre sempre viatjava amb ell.
Al líder de The Doors l’impressionava tant l’estil de vida de Rimbaud que sovint comentava que ell també desapareixeria un dia al continent africà amagat sota el pseudònim de Mr. Mojo Risin, un anagrama del seu propi nom i que a L.A.Woman, repeteix diversos cops el vers “Mister mojo risin’, gotta keep on risin’” (Sr. Mojo Risin ha de seguir vostè pujant). És un dels homenatges que Morrison va fer al seu poeta de capçalera. De fet, el darrer, ja que l’abril de 1971, pocs mesos després de la publicació de l’àlbum que prenia el nom d’aquesta cançó, Morrison -com havia fet Rimbaud un segle abans- va renunciar a tot el que llavors era la seva vida musical per refugiar-se a París. Allà pensava continuar la seva obra poètica al marge de la música i que havia materialitzat ja amb tres reculls de poemes publicats. Però la mort va venir-lo a trobar pocs mesos més tard deixant truncada la seva producció creativa i convertint-lo així en un altre músic que s’incorporava al malaguanyat Club dels 27.