JULIA
The Beatles
El president americà Woodrow Wilson proclama el Dia de la Mare (1914)
Les celebracions del Dia de la Mare es remunten a l’antiga Grècia, on es rendien honors a Rea, mare dels déus de l’Olimp. Des de llavors, al llarg de la història aquesta figura ha estat homenatjada de diverses maneres i en diferents dates. Però l’origen contemporani de la festa es remunta a 1865, quan la poeta Julia Ward Howe va organitzar manifestacions de suport i misses religioses per a les mares que havien perdut els seus fills a la Guerra de Secessió. Aquestes trobades es van anar repetint gràcies a l’activista Ann Jarvis, que va continuar fent-les de manera regular durant els anys següents. Quan Jarvis va morir el 12 de maig de 1905, la seva filla va agafar el testimoni i per recordar-la, cada segon diumenge de maig convocava un Dia de la Mare. Aviat va començar una campanya per tot el país per demanar que la data fos reconeguda oficialment, per a la qual cosa va escriure a personalitats influents de l’època per demanar el suport a la seva petició. Finalment aquesta va arribar a la Casa Blanca, on el 9 de maig de 1914 el president Woodrow Wilson va signar l’acta que donava al Dia de la Mare el reconeixement oficial que té avui dia.
Des de llavors, cada segon diumenge de maig fills i filles de tot el món celebren amb les seves mares l’agraïment per haver-los portat al món. Però els homenatges a la figura materna, afortunadament no es restringeixen a una data fixada al calendari, sino que prenen diferents formes i estils segons les capacitats expressives de cadascú i en molts d’aquests casos s’han expressat a través de la música. És el que va fer John Lennon amb la seva mare, una figura molt present en les seves composicions i a qui va dedicar explícitament algunes de les seves cançons. Julia, és la que va escriure especialment per a ella en el desè aniversari de la seva mort.
La relació entre John Lennon i la seva mare va estar marcada per la separació durant els primers anys d’infantesa del músic. La desestructuració familiar i les dificultats econòmiques van fer que Julia Lennon hagués de cedir la custòdia del petit John a la seva germana Mimi quan aquest tenia només 5 anys. Tot i no tenir-la a prop però, la música va ser un nexe emocional entre tots dos. Ella tocava l’ukelele, l’acordió i el banjo i durant els anys que van estar junts li cantava sovint. I quan ell va fer els 14 i van començar a recuperar el contacte, li va ensenyar a tocar aquests instruments, mentre ell practicava també amb l’harmònica que li havia regalat el seu oncle.
Però el juliol de 1958, quan John Lennon tenia 17 anys, la reconstrucció dels vincles entre tots dos es va trucar de cop quan un cotxe conduit per un oficial de policia va atropellar accidentalment Julia Lennon a pocs metres de la casa on vivia el seu fill. Va morir a l’instant i aquest fet traumàtic va tenir una incidència importantíssima en el jove. Durant anys va abusar sovint de l’alcohol i va desenvolupar les dificultats emocionals que va arrossegar durant tota la seva vida. Aquestes circumstàncies segurament també van influir en la connexió que va establir més tard amb Paul McCartney, que des dels tres anys era orfe de mare.
Els deu anys de la mort de la seva mare van agafar a John Lennon a l’Índia, en l’estada que els Beatles van fer l’estiu de 1968 a Rishikesh per participar en les meditacions del mestre Maharishi. Allà, inspirat pel misticisme que es respirava al peu de l’Himàlaia, va compondre Julia. El mateix Lennon va explicar que la va escriure per poder arribar metafòricament a la seva mare i que Yoko Ono li havia donat un cop de mà amb alguns dels versos. Quan va tornar a Londres McCartney va ajudar-lo amb alguns arranjaments i el tema va quedar enllestit per ser editat a The White Album. A la gravació, feta tan sols amb l’acompanyament d’una guitarra, no hi va participar cap altre Beatle, sent aquesta l’única cançó de l quartet de Liverpool on Lennon toca i canta en solitari en un ambient íntim per a la seva mare.