Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

HOMEWARD BOUND
Simon and Garfunkel

S'inaugura la primera línia de ferrocarril dels Estats Units (1869)

L’imaginari ferroviari ha estat un element inspirador de molts temes de la música dels darrers dos segles. La imatge d’un tren que recorre la via passant per diferents estacions com a metàfora de la vida és un tema recurrent en moltes cançons, especialment en la cultura americana. I és que la importància que aquest mitjà de transport va tenir en el desenvolupament del país des de la segona meitat del S.XIX ha tingut una incidència importantíssima en diferents autors. La vasta xarxa ferroviària dels Estats Units es va inaugurar el 10 de maig de 1869 amb la posada en marxa de la línia que unia la ciutat d’Omaha, a Nebraska, amb la capital de Califòrnia, Sacramento. I des de llavors es va anar estenent per tot el territori, creant una xarxa de transport mecanitzada a escala nacional que va revolucionar la població i l’economia de tot el país, d’oest a est.

Un dels grups que als seixanta i setanta va incloure moltes referències aquest món de vies i vagons van ser Simon and Garfunkel. Però de totes elles, la que segurament és la més emotiva és Homeward Bound, una cançó escrita en una estació de tren. Paul Simon la va escriure inspirant-se en Kathy Chitty, una noia que va conèixer la primavera de 1964 durant el període que va viure a Anglaterra, on es va traslladar després del fracàs comercial de Wednesday Morning, 3 A.M, el primer àlbum que va gravar amb Art Garfunkel. La parella havia coincidit al Railway Inn Folk Club, el local on Simon tocava als vespres i Kathy Chitty treballava venent entrades. Tot i la diferència d’edat, (ell en tenia 22 i ella 16) van començar a sortir junts. Però quan va arribar l’èxit inesperat i tardà de The Sound Of Silence el setembre de 1965 i Paul Simon va decidir tornar als Estats Units per provar sort de nou amb Art Garfunkel, ella, que era molt tímida i volia mantenir-se al marge de l’èxit i la fama que esperaven al músic en el seu retorn a casa, no el va acompanyar.

El record de Kathy Chitty va estar molt present en les composicions que Simon va fer els anys posteriors a la seva tornada i que van convertir-se en l’època daurada de Simon & Garfunkel. De fet, hi ha una referència a ella en almenys una cançó de cadascun dels tres àlbums que van editar. A Sounds of Silence hi va incloure un tema titulat Kathy’s Song a Bookends, la recorda a America; i a Parsley, Sage, Rosemary and Thyme, s’hi refereix a Homeward Bound. En aquesta darrera, el músic va recuperar la lletra que va escriure en un tros de paper pensant en ella el 1965 mentre era a l’estació de Widnes esperant un tren que l’havia de dur cap a Londres. Just en aquell indret, avui s’hi pot llegir una placa commemorativa que recorda que aquesta estació de tren va servir de font d’inspiració a Simon per a escriure la cançó.

Des del primer moment de la seva edició el 1966, el tema va funcionar molt bé a les llistes americanes, arribant al número 5 del Billboard Hot 100, on es va arribar a mantenir fins a 12 setmanes en les primeres posicions. Fora de les fronteres dels Estats Units va tenir un èxit més discret, destacant però la bona acollida que va tenir als Països Baixos. A Espanya, que en aquells anys vivia els anys més durs de la dictadura franquista, Homeward Bound no va arribar a publicar-se. I és que el règim va eliminar el tema en l’edició espanyola del disc, per considerar poc adequat un dels seus versos inicials en què Simon es referia a gires musicals de relacions d’una sola nit (On a tour of one-night stands). El tren de la censura va arrasar aquesta preciosa cançó escrita en una estació ferroviària.

JULIA Previous Post
LESSONS IN LOVE Next Post