IT’S A HARD LIFE
Queen
S'estrena l'òpera 'Pagliacci' del compositor Ruggero Leoncavallo (1892)
Com a gran apassionat de l’òpera que va ser, Freddie Mercury va recórrer a diferents elements d’aquest gènere musical en algunes de les seves composicions. I probablement un dels temes que millor ho exemplifica és It’s a Hard Life, una peça inspirada Pagliacci, una òpera tràgica del compositor napolità Ruggero Leoncavallo i que relata una història d’amors i infidelitats en el marc de la representació d’una companyia de còmics ambulants. Leoncavallo la va escriure a finals del S.XIX inspirant-se en la Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni i, des que es va estrenar el maig de 1892 al Teatre dal Verme de Milà, és habitual que totes dues òperes es representin en un programa doble.
Però en quins elements d’aquest Pagliacci es va inspirar Freddie Mercury per escriure It’s a Hard Life? Doncs bàsicament dos. El primer el trobem a la intro de 20 segons que precedeix l’entrada del piano i la veu de Mercury i que està basada en l’ària més famosa d’aquesta òpera i que es coneix com Vesti La Giubba. Aquesta peça escrita per a tenor amb què acaba el primer acte, és la que recull el moment en què Canio, el còmic protagonista, descobreix la infidelitat de la seva esposa mentre ha de preparar-se per a fer l’espectacle d’aquell dia. El segon, és l’ambientació que es va triar per al videoclip de presentació de la cançó i que intenta recrear el set de l’òpera. Tota la idea creativa va ser obra del líder de Queen i va suposar una gran inversió en actors, escenografia i elements d’atrezzo. Es va rodar a Munich al llarg de dos dies en què els músics es van convertir en artistes d’òpera, abillats amb vestuaris extravagants. La guitarra que hi toca Brian May, amb una caixa en forma de calavera i un màstil en forma d’os que era pràcticament impossible de tocar, es va fer fer a mida al Japó expressament per a la gravació.
El tema es va llençar l’estiu de 1984 com a tercer senzill de l’àlbum The Works, i va seguir l’estela d’èxit que tres mesos abans ja havia tingut I Want to Break Free. Brian May i Roger Taylor van explicar en una entrevista que aquesta era una de les cançons preferides de Freddie Mercury. El que és evident, és que amb ella el cantant va poder fer un homenatge al gènere operístic del que n’era tan fan. Quatre anys més tard però, el cantant va tenir una nova oportunitat d’interactuar-hi, acomplint un dels seus somnis: gravar un tema amb Montserrat Caballé. Mercury era un devot admirador de la soprano des que l’havia vist per primer cop en una representació de l’òpera de Verdi Un ballo in maschera. Des de llavors, al músic li rondava pel cap escriure algun tema per dedicar-li i finalment el març de 1987 va gravar una maqueta i li va dur personalment. Caballé va quedar impressionada amb la melodia i va accedir a gravar un disc amb ell en forma de duet. El tema principal d’aquest treball i que va donar nom l’àlbum va ser Barcelona, una cançó que es va convertir en l’oficial dels Jocs Olímpics que es van celebrar a la capital catalana el 1992. Desgraciadament els dos artistes no van poder interpretar-la el dia de la inauguració dels Jocs, ja que Mercury va morir set mesos abans a causa d’una bronconeumonia complicada per la SIDA.