Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

DON’T LOOK BACK IN ANGER
Oasis

Es produeix un atemptat al Manchester Arena (2017)

El 22 de maig de 2017 més de 18.000 persones omplien el Manchester Arena. La majoria eren nens i adolescents acompanyats dels seus pares que havien anat a al concert de la gira ‘Dangerous Woman’ de la cantant americana Ariana Grande. A les 22:33, just quan al finalitzar l’espectacle i mentre els assistents començaven a sortir del recinte, es va produir una explosió a l’àrea del vestíbul que va causar la mort de 22 persones i en va deixar 116 de ferides. L’endemà, Estat Islàmic va en va reinvindicar l’autoria, convertint així aquest atac en l’atemptat terrorista més mortífer al Regne Unit des de les explosions de Londres el juliol de 2005.

En els dies següentses van organitzar diverses trobades ciutadanes per manifestar el condol i la solidaritat amb les víctimes d’aquella terrible tragèdia. En una d’elles, de forma espontània, una dona va trencar el silenci que regnava en aquella concentració cantant les primeres estrofes de Don’t Look Back in Anger. Va anar avançant pels versos d’aquest reconegudíssim tema d’Oasis i poc a poc se li van anar afegint diferents persones fins que, en arribar a la tornada, la majoria dels assistents s’hi van unir per acompanyar-la interpretant la cançó una sola veu. Poc es podien imaginar els germans Gallagher quan van escriure aquest tema el 1995, que s’acabaria convertint en un himne per la pau i de rebuig a la violència sorgit a la seva ciutat natal gràcies al missatge del seu títol i que convida a no mirar enrere amb ira.

Noel i Liam Gallagher van editar Don’t Look Back in Anger el febrer de 1996 com a cinquè tema del seu segon àlbum (What’s the Story) Morning Glory?. La cançó relata la història de Sally, una dona que recorda la seva vida sense cap remordiment. Noel Gallagher explica que va escriure-la sortint d’un club de striptease. Alguns fans tenen la teoria que es refereix a Sally Cinnamon, la protagonista de la cançó de Stone Roses, una altra formació musical sorgida també a Manchester a finals dels vuitanta i que, com Oasis, va beure molt de la influència dels Beatles. Però els germans Gallagher mai ho han arribat a confirmar.

Fos qui fos la musa inspiradora del tema, en una entrevista de ràdio el 2006, Liam Gallagher va explicar que tot i que la lletra era del seu germà va ser ell qui va proposar la construcció final de la tornada. Va ser quan ja estaven fent les proves de so a l’estudi. Noel estava cantant aquell tros amb una altra lletra i a Liam li va semblar que deia “So Sally can wait”. Al preguntar-li i Noel dir-li que no, li va suggerir que potser és com ho hauria de provar. I no només li va fer cas sinó que aquesta va ser la frase que finalment va quedar enregistrada per a la posteritat i que ha convertit el vers que encapçala la tornada de Don’t Look Back in Anger en l’himne de tota una generació.

IT'S A HARD LIFE Previous Post
BIGMOUTH STRIKES AGAIN Next Post