I DON’T WANNA MISS A THING
Aerosmith
Barbra Streisand es casa amb James Brolin (1998)
La tardor de 1998 Aerosmith aconseguia situar-se durant quatre setmanes seguides en el primer lloc del Billboard Hot 100 amb I Don’t Wanna Miss a Thing, la cançó principal del que va ser també un èxit als cinemes: Armageddon. La pel·lícula narra la història d’un grup de perforadors petroliers liderats pel personatge que interpreta Bruce Willis a qui la NASA encomana la titànica missió de foradar un enorme asteroide que amenaça La Terra, amb l’objectiu de poder destruir-lo abans que impacti sobre la superfície del planeta. I en paral·lel a aquesta aventura de ciència ficció, una història d’amor: la de la filla del líder de l’expedició (interpretada per Liv Tyler) amb un dels seus integrants (Ben Afleck). Un element al qual el director Michael Bay, va voler afegir-hi una picada d’ullet fent que la cançó principal del film la cantés Steve Tyler (pare de l’actriu), fonent així la pel·lícula i la música en un encreuament emocional molt efectiu que traspassava la pantalla.
Però lluny d’estar inspirada en la tendra relació paternofilial en què s’emmarca l’esperit de la cançó al film, aquesta és una peça amb una història ben diferent. De fet, a diferència de la majoria dels temes d’Aerosmith, no la va compondre Steve Tyler sinó Diane Warren, una compositora californiana que des dels anys vuitanta ha escrit peces per a diferents artistes i pel·lícules. Creacions musicals seves han estat nominades als Oscar en 11 ocasions (tot i que sense guanyar-ne cap) i és l’única compositora de la història que ha aconseguit fer entrar a les llistes de Billboard fins a set cançons, totes interpretades per músics diferents.
I en què es va inspirar Warren per escriure I Don’t Wanna Miss a Thing? Doncs en una conversa íntima entre Barbra Streisand i el seu marit James Brolin i que els dos actors van airejar en la primera entrevista conjunta que van concedir. Era la tardor de 1997, la parella acabava de prometre’s després d’un any de relació apassionada i no van tenir cap problema en explicar a la periodista televisiva Barbara Walters algunes de les seves interioritats. Entre elles, Streisand va explicar que una nit, arraulits al llit, el seu futur marit li va dir a cau d’orella: “No vull adormir-me, perquè si ho fes et trobaria a faltar”. Warren, que aquell dia estava veient el programa va quedar-se amb aquesta confessió i uns mesos després va decidir fer-la servir per a la lletra del nou tema que estava preparant, on la va acabar fixant com “I don’t want to close my eyes. I don’t want to fall asleep cause I miss you, babe, and I don’t want to miss a thing” (No vull tancar els ulls. No em vull quedar adormit perquè et trobo a faltar i no em vull perdre res).
Warren va escriure la cançó pensant en que la interpretés fos Celine Dion per a qui dos anys abans ja havia escrit Because You Loved Me per a la pel·lícula Íntim i personal. Però la canadenca encara estava immersa en l’èxit de My Heart Will Go On de Titanic i no estava pensant encara en treure un nou single. Just llavors els executius d’Armageddon li van fer una altra proposta. Estaven buscant un grup famós per al tema central de la banda sonora de la pel·licula i no s’acabaven de decidir. Iniciament, volien encarregar-li a U2 però quan Liv Tyler va entrar al casting van pensar que una bona jugada seria proposar-li al grup del seu pare. Aerosmith però en aquell moment estava de gira promocionant el seu disc Nine Lives i no tenia temps d’escriure la cançó, així que van proposar-los només la interpretació del tema i confiar-ne la seva composició a un valor segur com el de Diane Warren. La jugada final, amb aquesta recepta cuinada amb tot aquest reguitzell d’estrelles cinematogràfiques i musicals, va resultar comercialment infal·lible.