BLUE SUEDE SHOES
Elvis Presley
Es funda el cos aeri de l'exèrcit dels EUA (1926)
Blue Suede Shoes està considerada com una de les primeres gravacions de rock & roll de la història. La versió que més fortuna ha fet és la que va gravar Elvis Presley a finals de 1956, però el tema no és seu, sinó de Carl Perkins, el músic que a principis dels cincuanta es va erigir com el pioner del rockabilly.
Nascut el 1932 en un entorn molt humil a Tennessee, la de Perkins era de les poques famílies blanques de la zona que intentaven guanyar-se la vida treballant als camps de cotó. Ell i els seus germans van créixer escoltant el gospel i el blues que cantaven els seus veïns de color. I quan amb set anys el seu pare li va construir una mena de guitarra amb una capsa de cigars i filferros d’embalatge, va començar la seva relació autodidàctica amb la música amb força traça improvisant amb aquell artilugi. Amb el temps va aconseguir un instrument de veritat i va començar a tocar en diferents locals fins que a principis dels anys cinquanta el va fitxar Sun Records, la discogràfica que li va oferir la primera oportunitat professional, col·locant-lo de teloner de dues de les grans figures del moment: Johnny Cash i Elvis Presley. El primer, va ser qui li va donar la idea del seu primer gran èxit: Blue Suede Shoes. El segon, qui més va beneficiar-se dels fruits que va donar aquesta creació.
Blues Suede Shoes va sorgir arran d’una conversa entre Perkins i Cash. El músic d’Arkansas li estava explicant històries sobre la seva estada a Alemanya, on va estar destinat amb l’exèrcit com a operador de ràdio per interceptar comunicacions soviètiques. Allà havia coincidit amb un pilot negre del cos aeri dels Estats Units que havia fet servir l’expressió ‘sabates de camussa blaves’ (blue suede shoes en anglès) per referir-se al calçat de l’uniforme. Cash va suggerir a Perkins que escrivís una cnaçó sobre aquest tipus de calçat però aquest li va respondre que no sabia res del tema i que no acabava de visualitzar la idea. Uns mesos més tard, mentre tocava en una sala de ball, Perkins es va fixar en una parella que era a la pista i com el noi li deia a la seva companya que anés amb compte de no trepitjar les seves camusses. I recordant el comentari de Cash, finalment va decidir compondre una cançó sobre aquelles sabates.
El tema va esdevenir un èxit rotund i en poques setmanes ja ocupava la primera posició de la majoria de llistes musicals. A Carl Perkins tot li anava de cara però la sort se li va girar d’esquena el 21 de març de 1956 quan el cotxe en què viatjava amb tota la seva banda per anar a actuar al programa d’Ed Sullivan va xocar contra un camió. El seu germà i el seu manager van morir en l’accident i ell va patir una fractura de crani que el va deixar fora del circuit un any sencer. Durant la convalescència, a banda de la dura recuperació, Perkins va veure també com el seu amic Elvis Presley triomfava amb Blue Suede Shoes. La nova discogràfica de Presley, molt focalitzada en què el cantant interpretés temes d’altres artistes, feia temps que el pressionava per a que enregistrés aquest èxit però ell es resistia a fer-ho mentre la versió de Perkins continués en els primers llocs de les llistes. Finalment, la tardor de 1956, la cançó es va llançar i la gravació de Presley, amb un estil country més marcat, superava amb escreix les fites assolides pel seu autor, fent que la cançó acabés passant a la història com una de les interpretacions icòniques del Rei del Rock.