Stan Lee és el pare d’alguns dels personatges de còmic més icònics del món. Spider-Man, X-Man, Els 4 fantàstics, Hulk, Iron Man, Thor o Black Panther són alguns dels super-herois que van sortir de la seva imaginació i amb què han crescut diferents generacions d’arreu del món. Fill d’un sastre d’origen romanès que des de petit havia demostrat bones dots per l’escriptura, va entrar a treballar a Marvel com ajudant amb només 17 anys. Feia pocs mesos que Martin Goodman havia fundat l’editorial com a Timely Publications i aprofitant el bon moment que en aquells temps vivien els còmics va crear un taller d’escriptors i dibuixants especialitzats en aquest tipus de narrativa gràfica. El talent que el jove Stanley va demostrar en els primers encàrrecs va fer que ben aviat es convertís en un més de l’equip i amb 20 anys va debutar ja com a guionista amb un relat de dues pàgines protagonitzat pel Capità Amèrica. Des de llavors, el seu nom ha crescut al costat de l’editorial a la qual va estar vinculat la resta de la seva vida professional i la seva aportació ha estat fonamental per a l’expansió de l’imperi Marvel.
L’èxit de l’univers creat per Marvel ha convertit la firma i tots els seus productes en un actiu molt valorat. Al llarg dels anys, els seus personatges i les històries que protagonitzen han sabut connectar amb el públic d’una forma molt estreta. I a nivell empresarial la firma ha sabut aprofitar aquesta relació privilegiada creant productes especials. En aquest àmbit, el juny de 1977 Marvel publicava un dels còmics més emblemàtics del món del rock: un número dedicat a Kiss on els quatre membres de la banda s’enfronten al malvat Dr. Doom.
L’edició d’aquest número especial va superar totes les expectatives i va aconseguir batre un rècord històric venent més de 400.000 exemplars en la seva primera tirada. A la novetat del producte s’hi afegia un curiós reclam imprès en la portada on s’hi podia llegir: “printed in real Kiss blood” (imprès amb sang real de Kiss). L’escepticisme que va generar aquest anunci entre els fans de la banda va fer que els músics publiquessin fotos on es veia com un equip mèdic els feia l’extracció de sang que posteriorment es va fer servir com a tinta per colorejar la tapa del còmic.
L’èxit d’aquest número especial va encetar una llarga relació entre Kiss i Marvel que encara segueix vigent i que reporta interessants ingressos a ambdues marques. L’aposta de Stan Lee per aquesta col·laboració comercial va fer que l’autor i els membres de la banda establissin també una relació personal i que, tot i no ser un fan de Kiss, el guionista assistís a una de les seves actuacions convidat per Paul Stanley, Gene Simmons, Ace Frehley i Peter Criss. Poc abans de la seva mort, l’editor recordava en una entrevista al setmanari musical britànic NME que aquell havia estat el darrer concert a què havia assistit i que la música estava tan forta que havia hagut...
