Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

Author: Olga Suanya

GOD GAVE ROCK AND ROLL TO YOU
KISS

Neix el director de cinema Peter Hewitt (1962)

L’estiu de 1991 arribava als cinemes Bill & Ted’s Bogus Journey (L’al·lucinant viatge de Bill i Ted en la seva versió en català), una història còmica d’aventura i ciència ficció enfocada a un públic adolescent dirigida per Peter Hewitt. Era la seqüela de Bill & Ted’s Excellent Adventure (L’excel·lent viatge de Bill i Ted), i amb aquesta segona entrega de la sèrie, el director britànic assumia el repte de, com a mínim, mantenir el gran èxit que havia tingut la cinta predecessora un parell d’anys abans. Hewit comptava amb el mateix trio de protagonistes que havien triomfat el 1991 i en el qual hi destacava un joveníssim Keanu Reeves. Però en aquesta ocasió, a més, comptar també amb alguns músics coneguts per a la composar els temes de la banda sonora, com el guitarrista Steve Vai, la banda californiana de trash Megadeth o el grup de rock Kiss. Aquests darrers van ser els encarregats d’interpretar la cançó que dóna pas als crèdits de tancament del film i que per sempre més ha quedat associada a la memòria d’Eric Carr: God Gave Rock and Roll to You. ...

SILVER AND GOLD
U2

Neix el reverend Jesse Jackson (1941)

Expliquen que l’estiu de 1985 Bono va coincidir amb Keith Richards i Mick Jagger en un estudi de gravació de Nova York. Els dos veterans músics britànics es distreien cantant vells temes dels Stones i al veure al líder de U2 li van acostar la guitarra i li van demanar que els toqués alguna de les seves darreres cançons. La banda irlandesa feia uns ja feia uns mesos que havia llançat The Unforgettable Fire, el seu cinquè àlbum, i Bono es va sentir una mica avergonyit a l’haver de confessar-los que no tenia cap peça nova per mostrar-los. Aquella mateixa nit, va tancar-se a l’habitació de l’hotel on s’estava i va compondre d’una tirada Silver and Gold....

AIN’T NO SUNSHINE
Bill Withers

S'estrena la pel·lícula 'Days of wine and roses' (1963)

Un any després de l’èxit de Breakfast at Tiffany’s, el director de cinema nordamericà Blake Edwards tornava a triomfar a la gala dels Oscars amb Days of wine and roses, una pel·lícula sobre una matrimoni que es veu arrossegat pels problemes amb la beguda. Protagonitzada per Jack Lemon i Lee Remick, la cinta va ser una de les grans premiades en la cerimònia celebrada el 1963 al Santa Monica Civic Auditorium, i tant els dos actors principals com la parella musical formada per Henry Mancini i Johnny Mercer, autors de la cançó principal del llargmetratge, van ser guardonats amb l’estatueta....

LOVER, LOVER, LOVER
Leonard Cohen

Esclata la Guerra del Yom Kipur (1973)

niciada el 6 d’octubre de 1973, la guerra del Yom Kippur va ser un conflicte entre Egipte i Síria per tal de recuperar els territoris perduts del Sinaí i els Alts del Golan i que eren en mans d’Israel des de 1967, quan va acabar la Guerra dels Sis Dies. Els àrabs van agafar el hebreus per sorpresa en el dia del Yom Kippur, la festivitat més important del calendari jueu, i aprofitant la parcial desmobilització de l’exèrcit per aquella celebració, van fer una ràpida penetració en aquests dos enclavaments estratègics. Durant gairebé tres setmanes es van succeir intensos combats entre tots dos exèrcits, l’israelià abastit pels Estats Units i l’egipci i el sirià per la Unió Soviètica, fins que l’escalada bèl·lica va ser tan extrema que Washington i Moscou van acabar reunint-se per redactar un pla de pau que permetés posar fi a les hostilitats i evitar així un enfrontament directe entre les dues superpotències. El 24 d’octubre, quan les tropes israelites estaven ja a només 40 quilòmetres de Damasc i a un centenar d'El Caire, es va declarar l’alto al foc que va tancar el conflicte....

ONE TOO MANY MORNINGS
Bob Dylan

Mor Steve Jobs (2011)

El 5 d’octubre de 2011 moria Steve Jobs. El fundador d’una de les marques més rellevants del darrer mig segle perdia una llarga batalla contra el càncer i deixava orfe Apple i tot un món creat a partir del seu esperit emprenedor, el seu coneixement tecnològic i la seva passió pel disseny. Pero Jobs no va ser tan sols un dels empresaris més exitosos del seu temps. La seva personalitat i els seus discursos tenien un efecte inspirador entre els que el rodejaven, un element que, juntament amb el seu exit professional, ha convertit la seva figura en una de les més influents de les últimes dècades....

PRINCESA
Joaquín Sabina

S'estrena la pel·lícula 'El Pico' (1983)

A la dècada dels vuitanta, l’heroïna es va convertir en un dels grans problemes de la societat espanyola. L’absoluta desinformació sobre el món de les drogues va fer que milions de joves provessin diferents substàncies i que molts d’ells acabessin convertint-se en addictes a les més dures. La tardor de 1983 la premsa informava que un 91% dels joves del país havia provat algun tipus d’estupefaent i que el nombre de morts per sobredosi d’heroïna s’acostava al centenar. En aquest context, el 4 d’octubre s’estrenava El Pico, una pel·lícula d’Eloy de la Iglesia sobre l’addicció a l’heroïna d’aquells anys. La cinta presentava de forma crua situacions que es produïen diàriament a diferents racons de la geografia espanyola i que no només el cinema va recollir en diferents títols, sinó que també es va convertir en rerefons d’algunes cançons de l’època. Princesa, de Joaquín Sabina, n’és una d’elles....

HIGHWAY TO HELL
AC/DC

A Panamà es produeix el cop militar fallit contra la dictadura del General Noriega (1989)

El 3 d’octubre de 1989 es va produir un intent de cop militar per derrocar el General Noriega del Govern de Panamà. El frustrat cop d’Estat liderat per Moisés Giroldi però no va reeixir i el dictador va mantenir-se al poder fins que el 1989 en va ser apartat pels Estats Units durant la invasió d’aquest país d’Amèrica Central. Noriega feia temps que col·laborava amb la CIA i durant la dècada dels cinquanta es va convertir en una de les fonts d’intel·ligència més valuoses del govern americà, així com una de les principals vies de tràfic d’armes, equip militar i fons destinats a forces de contrainsurgència llatinoamericanes finançades pels Estats Units. Aquesta col·laboració va trencar-se el desembre de 1989 quan el president George H. W. Bush va ordenar la invasió de Panamà, en una acció en què hi van participar més de 24.000 soldats. L’operació, que es va cobrar milers de morts de civils i militars, va causar el desmantellament de les forces militars panamenyes, el caos econòmic i social al país i, finalment, la detenció de Noriega. Durant la invasió, Noriega va fugir de forma desesperada per mirar d’escapar dels americans. Va provar diferents opcions i finalment va refugiar-se a la Nunciatura Apostòlica de la Ciutat de Panamà. Davant la impossibilitat de poder franquejar els murs d’aquesta seu vaticana, les forces americanes van optar per rodejar l’edifici i forçar la rendició del dictador fent servir una arma secreta: rock dur a tot drap. Els soldats americans van instal·lar uns potents altaveus als vehicles militars des dels quals van fer sonar sense parar durant tres dies seguits Highway to Hell d’AC/DC. Noriega era un gran amant de l’òpera, i per ell haver de soportar aquella música dels germans Young i Bon Scott gairebé sense interrupció i a un volum eixordidor va ser una autèntica tortura. Tant, que finalment va acabar rendint-se i entregant-se a les forces americanes. Highway to Hell era la cançó que havia donat nom al sisè àlbum d’estudi de la banda australiana formada a principis dels setanta. El van publicar l’estiu de 1979 i va ser el darrer que va gravar Bon Scott, que va morir per una intoxicació etíl·lica sis mesos després del llançament del disc. Quan deu anys més tard, es va convertir en la cançó que va aconseguir acabar amb la paciència de Noriega acorralat dins l’ambaixada vaticana a Panamà, el nou vocalista de la banda, Brian Johnson va declarar: “crec que després d’això el Papa mai ens trucarà per a que hi anem a tocar”....

SHOUT
Tears for Fears

Mor el psicoterapeuta Arthur Janov (2017)

Arthur Janov va ser un psicòleg i psicoterapeuta que es va fer molt popular durant la dècada dels setanta i vuitanta gràcies a la seva Teràpia Primària, un tractament per a certes malalties mentals basada en fer que el pacient torni a reviure traumes infantils reprimits durant molt de temps. Anomenada també Teràpia del Crit, aquesta tècnica parteix de la idea que el dolor reprimit d’experiències traumàtiques de la infantesa poden comportar un adult emocionalment danyat i que la manera d’alliberar-se’n és fer que s’encarin les seves pors cridant. La tècnica no estava exempta de detractors que la trobaven excessivament dràstica, però amb ella Janov va agafar molta notorietat en aquells anys, especialment gràcies a la publicació de Primal Scream, el llibre on el seu creador en recollia l’essència. D’el capítol d’aquesta obra titulat “Prisoners of Pain” (Presoners del dolor) va ser d’on els músics Curt Smith i Roland Orzabal van agafar el nom de la banda que van crear el 1981: Tears For Fears....

MY BABY JUST CARES FOR ME
Nina Simone

S'estrena la pel·lícula Whooppe! (1930)

El darrer dia de setembre de 1930 s’estrenava Whoopee!, una comèdia musical dirigida per Thornton Freeland i protagonitzada per Eddie Cantor. Versió cinematogràfica de l’obra teatral estrenada un parell d’anys abans amb el mateix títol, era una de les primeres pel·lícules rodada en color i aquest fet, juntament amb l’exitós repertori de coreografies i cançons que incloïa, ben aviat la va situar com un referent del gènere. Els temes compostos per a la seva banda sonora van fer-se força populars durant aquella dècada i amb el temps alguns d’ells van esdevenir clàssics sovint versionats en diferents estils. És el cas de My Baby Just Cares For Me, una peça escrita per Walter Donaldson i Gus Khan per a que la interpretés Eddie Cantor al film i que gràcies a la versió que en va fer Nina Simone al cap d’uns anys es va convertir en un popular estàndard de jazz....

EVERYDAY IS LIKE SUNDAY
Morrissey

Neix el director de cinema Stanley Kramer (1913)

Un mes de setembre de finals dels vuitanta, Morrissey va visitar la localitat portuària de Borth, a Gal·les. Feia poc que havien acabat les vacances d’estiu i els carrers del poble buits de gent i activitat comercial, transmetien una sensació gairebé fantasmagòrica. Aquesta imatge solitària propera a l’abandonament d’aquella població costera, va frapar al músic britànic i li va fer pensar en una novel·la que feia poc havia caigut a les seves mans: On the Beach (L’hora final en la seva versió en català) una obra de l’escriptor britànic Nevil Shute que relata la història d’un grup de persones que espera a Melbourne l’arribada d’un imminent holocaust nuclear. Publicat el 1957 aquest llibre va tenir molt bona acollida i encara es va fer més popular al cap de tres anys quan el director novaiorquès Stanley Kramer va fer-ne l’adaptació cinematogràfica, amb una pel·lícula post-apocalíptica protagonitzada per Gregory Peck i Ava Gardner....