Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

SHOUT
Tears for Fears

Mor el psicoterapeuta Arthur Janov (2017)

Arthur Janov va ser un psicòleg i psicoterapeuta que es va fer molt popular durant la dècada dels setanta i vuitanta gràcies a la seva Teràpia Primària, un tractament per a certes malalties mentals basada en fer que el pacient torni a reviure traumes infantils reprimits durant molt de temps. Anomenada també Teràpia del Crit, aquesta tècnica parteix de la idea que el dolor reprimit d’experiències traumàtiques de la infantesa poden comportar un adult emocionalment danyat i que la manera d’alliberar-se’n és fer que s’encarin les seves pors cridant. La tècnica no estava exempta de detractors que la trobaven excessivament dràstica, però amb ella Janov va agafar molta notorietat en aquells anys, especialment gràcies a la publicació de Primal Scream, el llibre on el seu creador en recollia l’essència. D’el capítol d’aquesta obra titulat “Prisoners of Pain” (Presoners del dolor) va ser d’on els músics Curt Smith i Roland Orzabal van agafar el nom de la banda que van crear el 1981: Tears For Fears.

Els dos components d’aquest duet britànic de new wave eren seguidors de l’escola de Janov i el concepte que desenvolupava en aquestes pàgines del seu llibre sobre intercanviar llàgrimes per pors els va semblar una bona manera d’homenatjar-lo. Però la influència del terapeuta californià no només es recollia en el nom artístic de la banda. Les cançons del seu àlbum de debut contenien lletres que reflectien l’amarga infantesa d’Orzabal, així com el seu interès en la Teràpia Primària per superar-la. The hurting, un títol que ja apuntava el context on es desenvolupaven els temes que recollia el disc, va tenir molt bona acollida i va aconseguir col·locar tres dels seus senzills al Top Ten de les llistes musicals del Regne Unit. 

Amb aquesta encoratjadora carta de presentació, Tears For Fears va iniciar una trajectòria que el va convertir en un dels grups més importants de la música dels vuitanta. Dos anys després de l’èxit d’aquest primer treball, el duet va llançar Songs from the big chair, dins el qual van incloure Shout, un dels grans temes de la banda amb un títol i una lletra que novament es referia a la tècnica de Janov. El nom de l’àlbum tornava a emmarcar-se en el món dels problemes psicològics. El van agafar de Sybil, una pel·lícula de 1976 on Sally Field interpreta una noia amb 16 personalitats diferents que s’asseu a la cadira d’un psiquiatra. El crit (“shout”) de la cançó, present no només en el títol sinó també en tots els seus versos, és una referència explícita també a la teràpia de Janov i sense dubte és la cançó de la banda que més obertament s’hi identifica.

Shout va convertir-se en tot un número u al Billboard americà l’agost de 1985 i va aconseguir mantenir-s’hi durant tres setmanes. I fora del mercat anglosaxó va arribar a col·locar-se entre les 10 cançons més venudes a 25 països d’arreu del món. A la promoció del tema hi va contribuir també el videoclip que el va acompanyar, una peça audiovisual que van encarregar al prestigiós director Nigel Dick i que va ser un dels primers a emetre’s a l’MTV Video Music.

MY BABY JUST CARES FOR ME Previous Post
GIRLS JUST WANT TO HAVE FUN Next Post