ALL BY MY SELF

Eric Carmen

Mor el compositor rus Sergei Rachmaninoff (1943)

‘All By Myself’ és una de les balades romàntiques més exitoses dels anys setanta. Escrita per Eric Carmen el 1975, va ser el primer senzill de l’àlbum de debut d’aquest músic de Cleveland després d’abandonar Raspberries, la banda amb la qual tocava des de 1967. El tema va arribar a la segona posició de la llista dels Billboard Hot 100 i en les dècades posteriors ha estat versionat per diversos artistes. De la mà de Frank Sinatra, Tom Jones, Celine Dione o Sheryl Crow, la cançó ha estat adaptada a diferents estils, però en tots ells s’hi manté sempre l’ombra d’un dels grans compositors romàntics de música clàssica europea i considerat un dels pianistes més influents del S.XX: Sergei Rachmaninoff. I és que la cançó de Carmen, està clarament basada en l’Adagio Sostenuto del Concert per a Piano Nº2 que va compondre aquest autor rus entre l’estiu de 1900 i la primavera de 1901.

Rachmaninoff va començar les classes de piano quan només tenia quatre anys. Des de molt jove va demostrar tenir un gran talent i abans d’acabar els estudis al Conservatori de Moscou ja havia compost algunes peces orquestrals per a piano i fins i tot una breu òpera. Però aquest bon començament de la seva carrera es va veure truncat el 1895 quan va escriure la seva primera Simfonia. L’obra no va ser gens ben rebuda per la crítica i Rachmaninoff va caure en una profunda depressió que el va tenir tres anys bloquejat sense pràcticament ser capaç d’escriure una nota. Tots els intents dels seus familiars per mirar d’ajudar-lo eren inútils i no aconseguien fer-lo sortir del pou on havia caigut. Desesperats, finalment el gener de 1900 el van convéncer per a que se sotmetés a un tractament d’hipnoteràpia i psicoteràpia amb el neuròleg i psiquiatre Nikolai Dahl, que a més era un gran aficionat a la música. Durant quatre mesos, Rachmaninoff va tenir sessions diàries amb aquest especialista, gràcies a les quals finalment va aconseguir millorar els seus patrons de son, l’estat d’ànim i, el més important, recuperar el seu desig de compondre. L’èxit de la teràpia es va veure acomplert quan la primavera de 1901 va acabar el seu Concert per a piano nº2, obra que va rebre tota mena d’elogis i que, en un gest d’agraïment, va dedicar a Nikolai Dahl.

És evident que Eric Carmen va inspirar-se en el segon moviment d’aquesta peça de Rachmaninoff quan va escriure ‘All By Myself’. Només cal escoltar les dues peces per comprovar la similitud entre totes dues. De fet, el mateix Carmen va adonar-se’n mentre la componia i per això va buscar assessorament per saber com havia de gestionar el tema a nivell de drets d’autor. Segons va explicar, la resposta que va rebre va ser que la melodia de Rachmaninoff formava part del ‘domini públic’ i que per tant no hauria de tenir problemes per publicar la cançó. El cas és però que tan bon punt va llançar-la, Carmen va rebre la trucada dels representants del compositor rus i es va veure obligat a pagar-los un percentatge dels beneficis de la cançó. Així, cada cop que algú interpreta o fa sonar ‘All By Myself’, a banda d’omplir el compte corrent d’Eric Carmen també ho fa dels hereus dels drets d’autor de Sergei Rachmaninoff.