NEW YEAR’S DAY

U2

Es declara la llei marcial a Polònia (1981)

New Year’s Day és una de les cançons clau de la trajectòria de U2. Llançada el març de 1983 com a primer senzill del seu tercer àlbum, va suposar el salt definitiu a la popularitat de la banda irlandesa i, juntament amb Sunday Bloody Sunday, s’ha convertir en un dels temes imprescindibles d’aquest treball discogràfic batejat amb un títol tan curt, directe i contundent com War. Segons va explicar Bono, l’ambient bèl·lic que regnava al món el 1982 mentre preparaven el disc, amb la guerra de les Malvines al Con Sud, el conflicte d’Orient Mitjà o la tensa situació que es vivia a Sud-àfrica per culpa de l’Apartheid, va ser definitiu per triar el nom del disc. I triant com a foto de portada la imatge d’un nen (el mateix que ja havia aparegut a la caràtula del seu àlbum de debut, Boy) volien donar un sentit ampli a aquest concepte, emportant-se’l cap a un àmbit més emocional, en el qual hi entraven també les relacions personals.

Aquesta confluència entre l’amor i la guerra que es va voler plasmar a la imatge visual de War la trobem també a New Year’s Day.  Bono la va començar a compondre la tardor de 1982 com un tema inspirat en la seva dona Ali Hewson, amb qui s’acabava de casar aquell estiu. Però el crític ambient polític que hi havia en aquell principi de dècada i que inundava els informatius de totes les televisions va condicionar l’evolució del procés creatiu del músic. 

Aquells primers dies d’octubre un dels focus de l’actualitat internacional es trobava a Polònia, on del desembre de 1981 es vivia sota el règim de la llei marcial instaurada pel govern comunista de Henryk Jablonski. La declaració d’aquest estat de guerra en un país on no hi havia conflicte armat va generar la reacció de diferents col·lectius opositors al règim i, en aquest context, el moviment obrer Solidarnosc liderat per Lech Walesa hi va tenir un paper molt actiu. Com a resposta, el govern va empresonar Walesa i va il·legalitzar la seva organització, unes decisions que van anar acompanyades d’un increment de l’opressió exercida sobre el poble i que va agreujar les tensions, estenent el terror pels carrers polonesos.

Les notícies que arribaven a Dublin de la situació del país i, especialment l’empresonament de Walesa, van impactar molt Bono. I tal i com va explicar anys després, el fet d’imaginar-se el líder polac tancat i aïllat de la seva família va fer que aquells versos que havia començat a escriure pensant en el seu recent matrimoni prenguessin un camí diferent, orientat cap a referències al context polític polonès. Amb la lletra acabada i els arranjaments musicals de The Edge alternant guitarra i teclats i el baix d’Adam Clayton, la banda va enregistrar el tema i la va titular New Year’s Day. El que no s’esperaven els membres d’U2 és que poc després de presentar la cançó, el govern de Polònia anunciés que la llei marcial podria ser aixecada el primer de gener de 1982. Finalment, l’abolició es va endarrerir uns mesos, fins el juliol de 1983, però la coincidència d’aquells dos esdeveniments, el llançament de New Year’s Day i la fi de la declaració de l’estat de guerra al país que l’havia inspirat, va quedar fixat en la història de la banda amb un record molt especial.

Amb el temps, New Year’s Day s’ha convertit en un dels imprescindibles dels directes d’U2. I una de les interpretacions del tema que segurament ha quedat gravada en la memòria dels músics és la que van fer l’estiu de 2005 quan la banda va torcar a Polònia i, enmig de la cançó, els assistents que omplien el Silesian Stadium van onejar objectes vermells i blancs recreant la la bandera del país. Els fans polonesos de la banda irlandesa agraïen així als seus ídols musicals que s’haguessin enrecordat d’ells en un moment tan complicat de la seva història.