Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

Adam Clayton Tag

NEW YEAR’S DAY
U2

Es declara la llei marcial a Polònia (1981)

New Year’s Day és una de les cançons clau de la trajectòria de U2. Llançada el març de 1983 com a primer senzill del seu tercer àlbum, va suposar el salt definitiu a la popularitat de la banda irlandesa i, juntament amb Sunday Bloody Sunday, s’ha convertir en un dels temes imprescindibles d’aquest treball discogràfic batejat amb un títol tan curt, directe i contundent com War. Segons va explicar Bono, l’ambient bèl·lic que regnava al món el 1982 mentre preparaven el disc, amb la guerra de les Malvines al Con Sud, el conflicte d’Orient Mitjà o la tensa situació que es vivia a Sud-àfrica per culpa de l’Apartheid, va ser definitiu per triar el nom del disc. I triant com a foto de portada la imatge d’un nen (el mateix que ja havia aparegut a la caràtula del seu àlbum de debut, Boy) volien donar un sentit ampli a aquest concepte, emportant-se’l cap a un àmbit més emocional, en el qual hi entraven també les relacions personals....

ONE
U2

Rosa Parks es nega a cedir el seient a un home blanc en un autobús (1955)

Poques vegades un acte tan insignificant ha tingut unes conseqüències tan històriques com el que va protagonitzar Rosa Parks el primer de desembre de 1955. Tenia 42 anys i com cada dia aquesta modista negra tornava a casa en un autobús urbà de Montgomery (Alabama). Ho feia asseguda en un dels bancs designats expressament com a “de color” i que evidenciaven la segregació racial instaurada i totalment normalitzada que es vivia llavors als Estats Units. En un moment del trajecte però la secció reservada “només per a blancs” es va omplir i el conductor va moure el cartell que senyalitzava la delimitació de seients per tal de crear noves places per als passatgers blancs. Aquest canvi de distribució afectava la fila on era Parks i tres altres persones afroamericanes, així que el conductor va demanar-los que s’aixequessin per cedir les seves places i que continuessin el viatge de peu, aplicant les lleis que regien el transport públic de l’època i que especificaven com calia viatjar: “els negres van darrere; els blancs, davant, sense barrejar-se. Si falta lloc pels blancs, els negres s’aixequen”. Els altres tres passatgers van obeir però ella va negar-s’hi. I aquell gest va costar-li una multa de 14 dòlars que també va rebutjar pagar, fent que acabés passant una nit a la presó. ...