Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

WHISKEY IN THE JAR
Thin Lizzy

Oliver Cromwell esdevé Lord Protector de la Commonwealth (1653)

En una escena de The Commitments, el protagonista, un jove d’un barri obrer del Dublin dels vuitanta que està boig pel soul, intenta convèncer als seus amics per formar la seva pròpia banda mentre miren bocabadats una actuació de James Brown per la tele. Els seus companys veuen complicat que sense ser de color tinguin cap opció, però ell els deixa anar la frase definitiva: “Els irlandesos són els negres d’Europa. I els dublinesos són els negres d’Irlanda. I els Dubliners de Northside són els negres de Dublín. Així que digueu-ho una vegada i en veu alta: soc negre i estic orgullós!” La pel·lícula d’Alan Parker no fa cap referència explícita a Thin Lizzy. Però amb aquest diàleg en certa manera es recordava al líder d’aquest grup de rock formada a Dublín a finals dels seixanta liderada per l’irlandès d’arrels guyaneses Phil Lynott. Si un negre com Lynott havia pogut encapçalar una banda de blancs, per què ells no podien formar un grup de música negra?.

Phillip Lynott no va arribar a conèixer el seu pare, que va tornar a l’Àfrica quan ell tot just era un nadó. Així que es va criar sota la influència del fort arrelament irlandès de la seva família materna, de qui va adoptar-ne el cognom. En una època en què en tot Dublín només hi havia quatre nens negres, per a Lynott el color fosc de la seva pell es va convertir en un motiu per accentuar la reivindicació de la seva irlandesitat. El seu aspecte físic era tan diferent que sentia que havia de ser més irlandès que la resta per poder encaixar socialment. Des de ben petit l’havia atret molt la cultura celta i la història de resistència del poble irlandès davant segles d’injustícia, així que quan va formar Thin Lizzy un dels primers temes que va voler fer va ser una versió de Whiskey in the Jar, una cançó popular inspirada en la vida d’un bandoler. La van presentar el 1972 i ràpidament va col·locar-se al top ten de les llistes del país, convertint-se en la millor carta de presentació d’aquesta formació, la primera banda de rock irlandesa que aconseguiria triunfar internacionalment.

La història de Whiskey in the Jar té diferents versions. Però totes elles apunten que va ser escrita al S.XVII durant un dels episodis més foscos del passat irlandès:  la invasió d’Oliver Cromwell. Aquest polític i militar anglès va liderar la darrera colonització del país i el va incorporar a la Commonwealth of England, la república en què va convertir Anglaterra i que va ser vigent entre 1649 i 1660. Durant aquell període van proliferar els personatges que intentaven buscar-se la vida al marge de les lleis que van imposar els anglesos i Whiskey in the Jar explica la vida d’un d’ells. Originàriament era una cançó popular anomenada The Highwayman and the Captain i que relata en primera persona la història d’un bandit que és traït per la seva dona. Al tractar-se d’una peça de tradició oral n’existeixen diverses variacions, especialment pel que fa a les localitzacions geogràfiques a què fa referència, així com als noms que s’hi citen. A banda d’aquests detalls però, en totes les seves versions el protagonista és un personatge que es dedica a robar a grans senyors i propietaris anglesos, la qual cosa el convertia en una figura admirada i enaltida pel poble com a un patriota.

El 1967 la banda irlandesa The Beasley Brothers va reescriure la lletra de The Highwayman and the Captain i la va rebatejar com  Whiskey in the Jar, incorporant-hi també una nova melodia. El tema no va tenir massa repercussió però va captar l’atenció del grup de folk The Dubliners, que la va enregistrar al cap d’un parell d’anys, convertint-la en un tema força popular. La versió de rock que en va fer Thin Lizzy a començaments dels setanta va donar una nova dimensió al tema i la va convertir en una peça que més tard versionarien altres grups al llarg del temps i en diferents estils com Metallica, The Pogues o Belle and Sebastian.

CUANDO LOS ÁNGELES LLORAN Previous Post
NO PUEDO VIVIR SIN TI Next Post