VERA
Pink Floyd
Se signa l'Acta de Rendició Japonesa que posa fi a la 2a Guerra Mundial (1945)
El 2 de setembre de 1945 se signava l’Acta de Rendició del Japó i amb ella es posava fi definitivament a la Segona Guerra Mundial, el conflicte més gran i destructiu de la història. Es calcula que hi van participar cent milions de soldats de països de tot el món, quatre milions i mig dels quals eren britànics. El 1939 el del Regne Unit era un exèrcit format per voluntaris que es va veure obligat a introduir sistemes d’allistament per poder reclutar els efectius necessaris per fer front a la declaració de guerra d’Alemanya. Durant els primers anys del conflicte va patir un gran nombre de derrotes. I no va ser fins el 1943 que, a partir dels enrolaments massius que va poder comptar amb un grup d’homes prou gran, format i equipat que ja no va haver de suportar cap desfeta estratègica.
Amb l’objectiu d’aixecar l’ànim dels efectius desplegats pel territori europeu durant els primers anys del conflicte,la popular vocalista anglesa Vera Lynn va engegar Sincerely Yours un espai de ràdio que es va fer molt popular entre les tropes que defensaven la Union Jack. Acompanyada d’un quartet de música, interpretava les cançons que es dedicaven les famílies i els soldats destinats a l’estranger a través de les ones hertzianes. El programa va popularitzar tant a Lynn que va acabar rebent el sobrenom de The Forces’ Sweetheart (la xicota de les Forces Armades) i convertint-se en tot un referent per als combatents britànics.
Un d’aquests soldats era Eric Fletcher Waters, pare de Roger Waters. Va participar en diferents fronts durant el conflicte i el 1944 va morir en combat a la batalla d’Anzio (Itàlia). Llavors el seu fill Roger només tenia 5 mesos, però aquest episodi el va marcar de per vida i és un element present en moltes de les seves cançons. Vera, un dels temes que forma part de l’àlbum conceptual The Wall que Pink Floyd va llançar el 1979, és una d’elles.
Per a aquesta peça Waters va recuperar la figura de Vera Lynn i tot el que va significar per a tants soldats britànics que, com el seu pare, van lluitar lluny de casa i que gràcies a ella se sentien una mica més a prop dels seus. És un tema curt, de poc més d’un minut i mig, però d’una força espectacular i on el baixista de Pink Floyd fa referència també al títol d’un dels èxits més coneguts de la cantant: We’ll meet again. El diàleg i els efectes de so que es van incloure com a introducció de la cançó pertanyen a la pel·lícula The Battle of Britain dirigida per Guy Hamilton i interpretada per Michael Caine el 1969, un dels clàssics cinematogràfics ambientats en la Segona Guerra Mundial.
Al llarg de la seva vida, Vera Lynn va ser tota una institució de la cultura del Regne Unit. El 1965 va ser nomenada Oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic; als vuitanta i Margaret Thatcher va encomanar-se a la seva figura per animar al país durant la Guerra de les Malvines; i el 2017 el seu retrat es va projectar als penya-segats blancs de Dover per celebrar el seu 100è aniversari. Pràcticament tots els que van formar part d’aquella generació de soldats que van trobar consol en la seva veu avui ja no hi són. I potser per això, el passat 18 de juny de 2020, a l’edat de 103 anys, Vera Lynn va considerar que també a ella li havia arribat el moment de marxar. Qui sap si en algun altre lloc, ella i els seus estimats soldats es tornaran a trobar.