Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

TOM TRAUBERT’S BLUES ‘WALTZING MATILDA’
Tom Waits

Neix el periodista i poeta australià Andrew Barton (1864)

Waltzing Matilda és probablement la cançó popular més coneguda d’Austràlia. Diuen que fins i tot és més famosa que el propi himne del país i, de fet, s’utilitza com a tal als partits de la selecció nacional de rugby per contrarestar el haka dels veïns de Nova Zelanda. Als anys vuitanta va triomfar també a la televisió al convertir-se en el tema de capçalera de la sèrie juvenil Secret Valley.

Composada el 1895 per Andrew ‘Banjo’ Barton, un periodista de tombant de segle que va escriure nombroses balades i poesies sobre la vida rural del país, relata la història d’un rodamón que, acampat una nit al costat d’un rierol, veu una ovella que s’acosta assedegada. Mogut per la gana, agafa l’animal per poder alimentar-se. El pastor se n’adona i avisa l’autoritat per a que el detingui. I l’home, abans d’entregar-se, salta a l’aigua i mor ofegat. La història acaba explicant que el fantasma d’aquell rodamón pot sentir-se cada nit cantant una melodia que convida a sortir als camins per buscar-se la vida.

La lletra de la cançó conté moltes paraules típiques australianes, algunes de les quals rarament es fan servir en el llenguatge quotidià però que queden recollides en aquest tema. Si bé “Waltzing Matilda” literalment voldria dir ‘ballar un vals amb la Matilda’, l’accepció a què sembla que fa referència el tema seria la que descriu algú que viatja amb totes les seves pertinences dins un farcell a la recerca de feina.

Gairebé vuitanta anys més tard, Tom Waits va recuperar l’essència d’aquest relat i part de la seva melodia per incorporar-la a la tornada de Tom Traubert’s Blues un tema que estava composant sobre un bevedor que va voltant de bar en bar gastant en alcohol tot el que té. Com a complement perfecte d’aquesta història, Waits va voler afegir-hi una experiència viscuda uns mesos abans a Copenhague, on havia anat a fer un concert. Allà va conèixer la violinista danesa Mathilde Bondo amb qui el músic explica que va passar una nit per diferents locals de la ciutat bevent i ballant. De la coincidència entre el nom de la noia i la naturalesa erràtica del personatge inspirador del tema, Waits en va treure aquesta preciosa balada que en el seu títol recull els dos elements que el van inspirar: Tom Traubert’s Blues ‘Waltzing Matilda’.

DON'T GET ME WRONG Previous Post
MY SWEET LORD Next Post