THIS LAND IS YOUR LAND

Woody Gurthie

Dia de la Independència dels EUA (1776)

Cada 4 de juliol els americans celebren la seva Diada Nacional per recordar la data en què el país va aconseguir la seva independència. I des de fa dècades la cançó que s’ha convertit en l’himne no oficial d’aquesta data és God Bless America, un tema compost pel músic d’origen rus Irving Berlin, en agraïment al país que el va acollir. El va escriure el 1918 però no es va donar a conèixer fins al cap de 20 anys, quan Kate Smith el va interpretar per primer cop en un programa de ràdio. Escrita com si fos una oració per demanar pau i benediccions de Déu per a la nació i els seus ciutadans, els americans no van trigar a adoptar-la com a la màxima expressió musical del seu patriotisme.

Durant els primers anys de la dècada dels quaranta, God Bless America sonava tothora per les emissores americanes, però no tothom estava d’acord amb la imatge autocomplaent que presentava dels Estats Units. Aquest va ser el cas de Woody Gurthie que, sobre una melodia ja existent, va escriure una cançó com a resposta al tema de Berlin on denunciava les desigualtats socials existents al país. En la primera versió d’aquest tema que inicialment va titular ‘God Blessed America for me’, Guthrie hi va incloure diverses frases polítiques que s’acostaven a alguns punts de vista del comunisme, però finalment va ometre aquests versos en la versió final de la cançó que va acabar sent editada el 1945 com This Land is Your Land.

Considerat un dels pares del folk americà, Guthrie s’havia forjat com a cantautor durant els anys trenta recorrent el país amb la seva guitarra. Durant aquells anys va ser un dels grans cronistes de la misèria i les desgràcies que van patir milions d’americans a causa de les sequeres i les tempestes de sorra de la Dust Bowl. El seu origen humil el va fer empatitzar ràpidament amb tota aquella gent. I amb les seves cançons ben aviat va començar a forjar la llegenda que el convertiria en el músic que retratava la realitat dels més desvalguts. Woody Guthrie representava la veu de les classes treballadores i This Land is Your Land és el llegat que els va deixar com a missatge de lluita diària en forma de cançó. 

Tot i que durant la seva participació en el grup de Pete Seeger, els Almanac Singers, Guthrie havia defensat el pacifisme i s’havia mostrat crític amb les polítiques intervencionistes del president Roosevelt, a mida que la Segona Guerra Mundial es va intensificar va virar cap a posicions que donaven suport a la participació americana. De fet, Guthrie va allistar-se a la marina i després de l’atac japonés a Pearl Harbor, va acabar de confirmar el seu posicionament a favor de la lluita estampant a la seva guitarra una enganxina on s’hi podia llegir “This Machine Kills Fascists” (aquesta màquina mata feixistes).

Quan va tornar a casa, va continuar recorrent el país fent servir la música com a arma del seu activisme en la lluita contra el feixisime i els abusos de poder. No parava de tocar i compondre cançons i així va ser com en un diner de carretera camí de Nova York va escriure les primeres estrofes del que acabaria sent This Land is Your Land. Després de la mort de Woody Guthrie el 1967, el seu llegat musical va ser recuperat per tota una generació d’artistes folk com el mateix Pete Seeger, Bob Dylan, Joe Strummer, Ani DiFranco, Billy Bragg o Bruce Springsteen. Aquest darrer, va donar una nova vida a This Land is Your Land a l’incloure-la en el seu repertori a mitjans dels setanta i presentar-la com ‘una de les cançons més boniques que mai s’han escrit”.