THE WEIGHT

The Band

Neix el director de cinema Luis Buñuel (1900)

El gener de 1968 The Band publicaven el seu primer àlbum. El van titular Music From de Big Pink, en referència a la casa de color rosat que els membres d’aquest grup compartien a prop de Woodstock (Nova York). Al soterrani d’aquesta vivenda la banda de músics canadencs va composar totes les cançons del disc i van treballar-ne d’altres que gravarien posteriorment amb Bob Dylan. La seva relació amb el cantautor s’havia forjat durant els anys anteriors. De fet, van adoptar el seu nom artístic arran de tantes vegades com els seus integrants havien sentit que es referien a ells com ‘the band’ (la banda) que acompanyava Bob Dylan en algunes de les seves gires.

Music From The Big Pink  va tenir una molt bona rebuda per part de la crítica i avui dia està considerat com el disc que marca el punt de partida del country rock, un gènere que estava sorgint de la mà de grups com The Byrds o The Flying Burrito Brothers, i que culminaria amb l’arribada de The Eagles. Dels onze temes que conté l’àlbum, sense dubte el més popular és The Weight, el senzill que es va triar per al seu llançament. En aquell moment no va tenir gaire èxit a les llistes de singles, però amb el temps s’ha convertit en una de les cançons icòniques de la contracultura de finals dels seixanta. 

Robert Robertson la va escriure en un format de relat que explica la història d’un viatger que arriba a Nazareth (Pensilvània). Allà es va trobant amb diferents personatges que a cada estrofa li plantegen situacions que el conviden a alliberar-se d’una hipotètica culpa que arrossega i que va sortejant amb més o menys encert. Al llarg dels seus versos farcits de referències bíbliques, la cançó aborda de forma críptica temes com el pecat, el diable, la mort o el pes de la culpa, un sentiment que s’erigeix com l’eix vertebrador de tot el tema. Segons ha explicat el mateix Robertson, la tria d’aquest element va ser fruit de la influència de la filmografia del director de cinema espanyol Luis Buñuel, especialment de les seves pel·lícules Viridiana i Nazarín. Aquestes dues cintes formen part de la tríada de novel·les de Benito Pérez Galdós que Buñuel, màxim exponent del surrealisme, va adaptar per a la gran pantalla entre 1959 i 1970.

Però la veritable vinculació de The Weight amb el món del cinema no arribaria fins al cap d’uns anys, quan Martin Scorsese va convertir la darrera actuació de The Band en la pel·lícula The Last Waltz. Va ser un concert de comiat celebrat el dia d’Acció de Gràcies de 1976 al Winterland Ballroom de San Francisco i que va comptar amb convidats com Van Morrison, Eric Clapton, Neil Young, Muddy Waters, Ringo Starr, Emmylou Harris i el mateix Bob Dylan. El film, que intercala les actuacions musicals amb escenes d’estudi i entrevistes que Scorsese fa als membres del grup, ha estat qualificat pels crítics com un dels millors documentals musicals de la història. Per tal de disfrutar-lo, val la pena seguir el suggeriment que en l’edició final de la cinta es va insertar a modus d’intertítol i que recomana: “This film should be played loud!” (Aquesta pel·lícula s’ha de veure a tot volum!).