THE RISING
Bruce Springsteen
Es produeixen els atemptats de l'11S (2001)
L’onze de setembre de 2001 a les 8:46 del matí, el vol 11 d’American Airlines amb 92 persones a bord procedent de Boston i amb destí Los Angeles s’estavella contra la Torre Nord del World Trade Center de Nova York. Disset minuts més tard, enmig de la confusió generada per aquest impacte, i davant les càmeres de televisió que enfocaven l’espessa fumera que sortia de l’edifici, el vol 175 de United Airlines que feia la mateixa ruta amb 65 passatgers envesteix l’altra Torre Bessona. Les imatges es retransmeten en directe per a tot el món i el que ja comença a sospitar-se que és un atac terrorista s’acaba de confirmar quan, al cap de poc més de mitja hora, un tercer avió s’estavella contra el Pentàgon. Les llargues hores de desconcert, pànic, dolor i desesperació d’aquella fatídica jornada es van saldar amb un recompte de gairebé 3.000 morts en el que als Estats Units es considera el major atac terrorista de la seva història.
Pocs dies després dels atacs, i amb tot el país encara commocionat, expliquen que un desconegut va veure Bruce Springsteen pel carrer, i sense pensar-s’ho, es va aturar a prop del seu cotxe, va abaixar la finestreta i li va dir “Et necessitem”. Aquesta súplica espontània va impactar el músic que, com a artista compromès, en les grans ocasions sempre ha sabut actuar exercint a la perfecció el seu rol de líder moral. Així que unes setmanes més tard, the Boss es va tancar amb l’E Street Band per començar a treballar en el disc que dedicaria a tots aquells que van perdre la vida en els atemptats de l’11S.
Feia set anys que Bruce Springsteen no enregistrava un treball d’estudi, però la gravetat de la situació viscuda i la ferida que deixava en la societat americana el van motivar a implicar-se activament en la situació editant The Rising. Algunes de les cançons que hi va incloure, les havia compost abans dels atacs terroristes però d’altres les va escriure a partir d’aquells fets. Amb aquest recull de 15 cançons volia crear a través de la música un catalitzador de tot el dolor que es va viure aquell dia, però també obrir una porta a l’esperança. Un repte complicat en un moment molt delicat i que només algú com ell, podia afrontar i resoldre amb èxit.
Dins la selecció de temes que Springsteen va incloure a The Rising n’hi ha dos dedicats als bombers que van perdre o arriscar la vida intentant salvar les persones atrapades a la Zona Zero: Into the Fire i The Rising. Aquell dia en van morir 343 i la seva encomiable tasca va convertir aquest col·lectiu en un dels herois de la tragèdia. En la segona d’aquestes cançons, i que és la que dona nom al disc, el músic de New Jersey es posa en la pell d’un d’aquells bombers per relatar en primera persona l’experiència d’algú que s’endinsa en l’escenari de fum, runes i cendra que va envair tota la zona del World Trade Center per rescatar supervivents.
A partir de la figura d’aquest heroi com a símbol de tot el cos de bombes, Springsteen intenta construir un missatge de reconfort que faci reflexionar sobre el fet que per greu que sigui una tragèdia, sempre es pot superar amb fe i l’ajuda incondicional dels altres. El concepte poderós i edificant de ressorgiment col·lectiu que transmet el “the rising” (l’aixecament) que encapçala el títol i la tornada de la cançó, s’imposa al relat individual i angoixant de la resta d’estrofes. Aquests versos centrals embolcallen a qui els escolta en una sensació de ressurrecció que apel·la a un sentiment de comunitat molt arrelat a la societat americana i que s’enforteix encara més en moments de desesperació.
Amb més de mig milió de còpies col·locades en una setmana, The Rising de seguida es va situar en les primeres posicions de les llistes musicals i amb el temps s’ha convertit en l’àlbum més venut de la carrera de Bruce Springsteen. Als Grammy d’aquell any el músic es va endur tres dels premis als que estava nominat per aquest treball: el de millor disc de rock per l’àlbum i els de millor cançó de rock i millor interpretació vocal per The Rising.