PSYCHO KILLER
Talking Heads
Mor l'actor Anthony Perkins (1992)
Tot i que va tenir una trajectòria cinematogràfica plena d’èxits i treballs reconeguts, la figura d’Anthony Perkins ha quedat associada per sempre més a un dels personatges a qui va donar vida a la gran pantalla: Norman Bates. La seva magistral interpretació del protagonista de Psicòsi en la versió que Alfred Hitchcock va fer el 1960 de la novel·la homònima de Robert Bloch va marcar-lo fins els seus darrers dies. Sota la direcció del mestre del suspens, Perkins es va posar en la pell d’aquell jove d’aparença inofensiva però que guardava la seva mare dissecada, asseguda en un balancí del menjador de casa i que va fer famosa la frase “El millor amic de qualsevol noi és la seva mare”.
El personatge de Norman Bates està basat en un assassí en sèrie real conegut com Ed Gein i que, a mitjans dels anys cinquanta, va terroritzar l’estat de Wisconsin amb els seus crims macabres. A la pel·lícula, Perkins intepreta el paper d’un jove que va patir abusos emocionals per part de la seva mare, qui també li va inculcar la idea que les dones i el sexe eren elements enviats pel diable. Mare i fill viuen tots dos sols en una dependència emocional malaltissa que afecta el noi fins al punt que, en un atac de gelosia, l’assassina juntament amb el seu amant. El noi es desfà del cadàver de l’home, però el d’ella el conserva mentre en paral·lel desenvolupa un trastorn de personalitat múltiple en què assumeix la personalitat de la seva progenitora com una forma d’escapar de la culpa per haver-la matat.
L’actuació d’Anthony Perkins en aquesta pel·lícula ha estat unànimament elogiada i s’ha convertit en una icona de l’imaginari dels assassins en sèrie de ficció. Però el Norman Bates de Perkins no només ha estat un referent per a la construcció d’altres personatges literaris i cinematogràfics, sinó que també ha tingut la seva influència en el món de la música. És el cas de Psycho Killer, la cançó on la banda de rock Talking Heads va recollir la història d’un assassí en sèrie amb pensaments psicòpates inspirats en els de Norman Bates.
Psycho Killer no va ser l’èxit més gran d’aquest grup de Nova York però sí el primer. Liderada per David Byrne com a veu principal i guitarra, Chris Frantz a la bateria i Tina Weymouth al baix i als cors, aquest trio musical que s’havia conegut a l’escola de disseny de Rhode Island debutava el desembre de 1977 amb Talking Heads: 77. No tenien prou material nou per incloure-hi, així que van rescatar alguns temes, com Psycho Killer, que Byrne i Frantz havien tocat anteriorment en un duet que van batejar com The Artistics. Originalment havia estat escrita per ser interpretada com una balada però va acabar convertida en un tema de reminiscències funky i que té una de les línies de baix més memorables de la història del rock.