SUNNY
Bobby Hebb
Es produeix l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy (1963)
El 23 de novembre de 1963 la notícia de l’assassinat del president Kennedy a Dallas commocionava milions de ciutadans dels Estats Units. Per a Bobby Hebb, un cantant negre de Tennessee que en plena lluita pels drets civils veia en el jove president americà una esperança de canvi, la mort de JFK va suposar un cop doblement fort. I és que el sotrac que li va provocar aquell magnicidi i tot el que implicava no va fer més agreujar-se quan el dia següent el seu germà va aparèixer mort a ganivetades davant de la porta d’un local de Nashville. Devastat per aquella doble tragèdia, Hebb es va refugiar en la música i, gairebé de forma terapèutica, va escriure Sunny, una cançó amb la qual intentava redimir la seva pena i allunyar els mals esperits. El tema el va acompanyar durant un temps com a mantra personal. Però quan tres anys més tard va entrar en un estudi de Nova York per enregistrar el seu primer treball discogràfic, va decidir que aquella peça, no només seria la que tancaria l’àlbum sinó que seria la que li donaria nom.
El productor amb qui Hebb va treballar en aquell disc de debut va veure ràpidament el potencial de Sunny i va fer-la servir com a carta de presentació del músic. El seu missatge positiu sense artificis, radiant de sinceritat i rebossant d’humanitat contenia els elements de les millors composicions del soul i, com elles, posseïa el do d’eixamplar l’ànima de tothom que l’escoltava. No és d’estranyar doncs que es convertís en un dels grans èxits d’aquella segona meitat dels seixanta i, amb el temps, en una de les cançons més versionades de la història, amb interpretacions d’estils tan diferents com les que van enregistrar aquell mateix any Marvin Gaye o Frank Sinatra acompanyat per l’orquestra de Duke Ellington, Cher el 1968, James Brown el 1969 o Boney M. el 1976.
L’any del seu llançament, Sunny es va convertir en el tema del moment, convertint a Bobby Hebb en un dels nous artistes de referència. Aquesta fama va fer que fins i tot el triessin per formar part del grup de teloners que va acompanyar els Beatles aquell estiu en la que seria la seva darrera gira pels Estats Units. Però la fama que Hebb va assolir gràcies a la cançó va ser tan fulgurant com efímera. Després de Sunny va continuar component però no va ser capaç de fer cap altre tema que arribés a tenir la mateixa repercussió i, poc a poc, la prometedora carrera d’aquell músic fill d’un matrimoni cec que li va ensenyar a tocar la guitarra, es va anar apagant i el seu nom va caure en l’oblit mentre el títol de la seva cançó més cèlebre seguia en la ment de tothom gràcies a les múltiples versions que se n’anaven fent. L’any 2000 l’organització de drets d’autor dels Estats Units va situar Sunny en la posició 25 de les 100 cançons més divulgades de la història. Deu any més tard, el seu autor moria d’un càncer de pulmó sense que la majoria dels milions de persones que han escoltat Sunny al llarg del darrer mig segle en qualsevol de les seves versions sàpiga el nom del seu veritable autor.