STAND BY ME
Ben E. King
Cassius Clay es converteix en Muhammad Ali (1964)
Un dia de finals dels cinquanta Benjamin Earl Nelson, conegut artísticament com Ben E. King, estava treballant amb els productors musicals Jerry Leiber i Mike Stoller en l’adaptació d’un tema que havia popularitzat The Staples Singers un quintet format pel cap de família ‘Pops’ Staples i les seves quatre filles Cleotha. Pervis, Yvonne i Mavis. Es titulava Stand By Me i estava inspirada en un clàssic blues espiritual d’esclaus recol·lectors de cotó. Lluny de considerar-la com un possible single, Ben E. King la va versionar com una cançó que potser algun dia podria complementar un dels seus discs. I de fet, així va ser.
King va oblidar-se del tema fins que un dia el seu productor va comentar que li faltava una peça. I ell, sense pensar-s’ho dues vegades, va asseure’s al piano i va començar a tocar les notes d’aquella versió que temps enrere havia arranjat amb Leiber i Stoller. La interpretació del tema va impresionar tant que fins i tot va fer que la resta de músics, que ja havien sortit de la sala de gravació, tornessin i l’acompanyessin en la seva improvisació. Una línia de baix continu i la senzilla percussió d’un triangle i un güiro (un instrument de fusta d’origen llatinoamericà) van posar el so que per sempre més quedaria associat al Stand By Me de Ben E. King. La gravació definitiva va quedar enllestida aquell mateix dia i, llançada com a single el 1961, va arribar al capdamunt de les llistes d’èxit en un temps rècord.
Des de llavors, la cançó ha estat versionada en innumerables ocasions i per diversos artistes. Però segurament la més curiosa és la que es va atrevir a fer el boxejador Cassius Clay el 1964, pocs mesos abans de convertir-se a l’islam i canviar el seu nom pel de Muhammad Ali. Tenia 22 anys i acabava de guanyar el Campionat Mundial dels pesos pesats destronant contra tot pronòstic el seu compatriota Sonny Liston.
Des que el 1960 va guanyar la medalla d’or en la categoria de pesos semipesants dels Jocs Olímpics de Roma, Alí va destacar sempre pel seu estil poc convencional, els seus excel·lents resultats i la seva incansable autopromoció. Popularment, se’l coneixia com a Louisville Lip (el Llavi de Louisville) per la seva afició a escriure versets satírics sobre els seus contrincants i de lloança cap a si mateix. Aquesta vena lírica va fer que el 1963 Columbia Records li proposés enregistrar un àlbum recitant amb música de fons algunes de les seves composicions. Titulat sense cap mena de modèstia, I am the Greatest (Sóc el més gran) el disc va incloure també una gravació cantada pel mateix Alí de Stand By Me. El boxejador havia comentat en més d’una ocasió que aquesta era una de les seves cançons preferides i que li feia molta il·lusió fer-ne la seva pròpia versió. La faceta musical de Muhammad Ali va tenir un èxit discret, però dalt del ring va continuar acumulant títols fins el 1981, data en què un diagnòstic de parkinson prematur va posar fi a la carrera esportiva del més gran boxejador de la història.