SPEEDY GONZALES
Pat Boone
Mor Harry Warner, fundador de la Warner Bross (1958)
Fill d’un sabater jueu arribat als Estats Units El 1903 procedent de Polònia, Harry Warner va ser un dels pioners de la indústria cinematogràfica americana. Va entrar en el negoci del cinema el 1903 amb una petita sala de projecció a Pensilvania i amb la incorporació dels seus tres germans petits Albert, Sam i Jack va fundar la companyia que amb el temps es convertiria en un dels gegants de l’exhibició, la distribució i la producció de pel·lícules. Inicialment la van batejar com Warner Brothers en referència a la relació que unia els quatre fundadors, però amb el temps va quedar abreviat com Warner Bros.
Al llarg de la primera meitat del S.XX i sota la presidència de Harry Warner, el segell va tenir un fort creixement i una de les divisions que durant aquells anys va tenir més projecció va ser la que es va dedicar a la producció d’animacions. El 1944 la Warner va comprar l’estudi que havia fundat Leon Schlesinger i des d’on es donava vida als populars Looney Tunes. Precisament d’aquesta sèrie, sortiria un dels seus personatges més emblemàtics: Speedy Gonzales, conegut com el ‘ratoli´més ràpid de tot Mèxic’. Vestit amb camisa i pantalons curts de color blanc, un mocador vermell lligat al coll i un immens barret groc, aquest simpàtic rosegador va debutar el 1953 en un curtmetratge titulat Cat-Tails for two. Però la veritable fama li va arribar al cap de dos anys, quan va protagonitzar un curt animat que es va titular amb el seu nom i que va guanyar l’Oscar de 1955. La popularitat del personatge va créixer tant aquells anys, que es va acabar convertint en ‘el ratolí de la Warner’ i fins i tot se li va dedicar una cançó.
La primera gravació de Speedy Gonzales la va fer David Dante el 1961. Va passar bastant desapercebuda i no va ser fins que l’any següent la va editar Pat Boone com a single, que el tema va convertir-se en un èxit. Tot i que aquella primera versió de Dante no va aconseguir sonar gaire a les emissores americanes, curiosament a Filipines el tema sí que va fer fortuna i va arribar ser número 3 dels rànkings musicals. I allà va ser on Pat Boone, que en aquells anys ja era un cantant cèlebre, la va descobrir. La va sentir en un bar de Manila i, impactat pel seu ritme, va decidir comprar el disc i dur-lo a la seva discogràfica per plantejar-li la gravació d’una versió d’aquella cançó. En un primer moment, el productor no ho va veure gaire clar, però quan al cap d’uns mesos es van trobar que els faltava un tema per completar el nou treball que estaven preparant, van recuperar aquella idea i van decidir incloure Speedy Gonzales al disc.
L’enregistrament del tema es va fer a Londres i Boone va convidar-hi Mel Blanc, l’actor que des del debut del personatge i fins el 1989 va ser l’encarregat de posar veu a aquell entranyable ratolí. Aquesta segona versió de la cançó va ser un èxit rotund i ràpidament va situar-se en les primeres posicions de les llistes musicals, on va mantenir-s’hi 13 setmanes. Durant aquell temps, la cançó va tenir tanta repercussió que a Biblioteca Britànica va decidir guardar una còpia de la partitura original als seus arxius.