Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

DONNA
Ritchie Valens

S'estrena la pel·lícula La Bamba (1987)

El 24 de juliol de 1987 s’estrenava La Bamba, la pel·lícula que narra la vida de Ritchie Valens, un dels músics que, juntament amb Buddy Holly i The Big Bopper va perdre la vida en l’accident d’avió que gràcies a lAmerican Pie de Don McLean quedat gravat al calendari com “el dia que va morir la música”. Amb aquesta cinta el director Luis Valdez, que com Valens també era un americà d’ascendència mexicana, recuperava la figura d’aquest músic que, amb una curtíssima carrera de tan sols vuit mesos, es va convertir en un dels precursors del rock & roll en espanyol. El títol del film està agafat directament d’un dels seus grans èxits, La Bamba, una cançó tradicional mexicana que Valens va popularitzar el 1958 i que, com tota la resta de cançons que s’inclouen a la pel·lícula, van versionar la banda de rock chicano Los Lobos.

Nascut com a Ricardo Valenzuela el maig de 1941, el seu pare li va ensenyar a tocar la guitarra quan tenia només cinc anys. Tot i ser esquerrà va aprendre a tocar-la amb la dreta i, quan va arribar a l’institut, tenia ja tal domini de l’instrument que es va unir a una banda local anomenada The Silhouettes i que amenitzaven festes i reunions. En una d’aquestes actuacions el propietari d’un petit segell discogràfic de Hollywood el va descobrir i va decidir donar-li una oportunitat a aquell jove de setze anys que ja s’havia guanyat el sobrenom de ‘El Little Richard regional’ en al·lusió al famós músic del mateix nom. Li va proposar fer una primera gravació plegats i, al cap de poques setmanes, engregistraven una primera maqueta amb algunes de les seves cançons, que posteriorment portarien a estudi. Entre aquesta selecció hi havia Donna, el tema que es convertiria en el segon senzill de Ritchie Valens i cara A de La Bamba.

Composta com una balada per a la que llavors era la seva xicota, Donna Ludwig, expliquen que el primer cop que Valens va cantar Donna va ser en un telèfon públic, aguantant-se l’auricular amb l’espatlla mentre la interpretava per a ella amb la guitarra. El tema es va llançar el desembre de 1958 i ben aviat es va posicionar al tercer lloc del Billboard Hot 100. Ritchie Valens però no va poder gaudir gaire temps d’aquest ni de cap dels seus altres èxits, ja que un mes i mig més tard, la trajectòria del músic quedaria truncada en aquell fatídic accident aeri. Valens s’havia unit a la gira ‘Winter Dance Party’ que duia a Buddy Holly per diferents ciutats del centre dels Estats Units. Les grans distàncies recorregudes en autobús havien afectat els artistes, així que Holly va decidir llogar un avió per traslladar-se a Minnesota. Com que no hi cabien tots els músics, van jugar-se a cara o creu les places a sort i Valens va guanyar la seva sense saber que aquella moneda a l’aire seria la seva sentència de mort.

LOVE ME DO Previous Post
SPEEDY GONZALES Next Post