SILVER AND GOLD

U2

Neix el reverend Jesse Jackson (1941)

Expliquen que l’estiu de 1985 Bono va coincidir amb Keith Richards i Mick Jagger en un estudi de gravació de Nova York. Els dos veterans músics britànics es distreien cantant vells temes dels Stones i al veure al líder de U2 li van acostar la guitarra i li van demanar que els toqués alguna de les seves darreres cançons. La banda irlandesa feia uns ja feia uns mesos que havia llançat The Unforgettable Fire, el seu cinquè àlbum, i Bono es va sentir una mica avergonyit a l’haver de confessar-los que no tenia cap peça nova per mostrar-los. Aquella mateixa nit, va tancar-se a l’habitació de l’hotel on s’estava i va compondre d’una tirada Silver and Gold.

La lletra que va escriure Bono recull de forma dura i sense paliatius la realitat de violència i segregació que es vivia aquells anys vuitanta en alguns països, a partir de la concepció del món vist des de la cel·la d’una presó. És una cançó contra l’Apartheid, la política racista que regia Sud-àfrica des de la dècada dels cinquanta i que denunciava la difícil situació de Nelson Mandela, empresonat des de 1960 per intentar lluitar contra aquest sistema. Per la seva temàtica i la seva dimensió, Silver and Gold està considerada com una de les cançons líricament més aconseguida fins llavors per Bono. I per a molts marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria com a lletrista compromès amb la lluita contra les grans injustícies socials i la violació dels drets humans arreu del món.

A l’hora de crear la canción, el líder d’U2 va recórrer a diverses referències literàries i històriques que enriqueixen el significat de tot el que volia transmetre. En alguns versos, per exemple, hi ha mencions a l’obra de Brendan Behan, un poeta i activista irlandès que va ser empresonat durant vuit anys per la seva col·laboració amb l’IRA. Però segurament l’al·lusió més destacada és la que fa a la figura del reverend Jesse Jackson, un dels grans activistes dels drets civils als Estats Units, el moviment sorgit als anys seixanta i que es va convertir en un fenomen inspirador i referent en molts altres països. En homenatge a la seva figura, Bono va incloure a la cançó una de les frases més cèlebres del reverend Jesse Jackson i que es recull en el que es coneix com el discurs I am somebody. En referència aquesta intervenció de 1963 davant un públic entregat que assentia a l’uníson al seu crit reivindicatiu de “I am somebody’”(jo sóc algú), el músic irlandès va afegir tres “I am someone” al final d’una de les estrofes del tema.

La cançó va estrenar-se el desembre de 1985 en un format acústic al disc Artists United Against Apartheid, un treball col·laboratiu entre diferents músics per conscienciar sobre el problema de segregació racial a Sud-àfrica. Aquest projecte liderat per Steve Van Zandt va comptar, a banda de Bono, amb la participació de músics com Bruce Springsteen, Lou Reed, Keith Richards, Bob Dylan, Ringo Star, Bonnie Raitt o Joey Ramone va crear-se amb la intenció de llançar una sola cançó titulada Sun City on hi cantaven tots ells. Però alguns grups, U2 entre ells, van oferir també altres temes, de manera que finalment van presentar-lo com un àlbum complet.

La versió més popular de Silver and Gold però és la que la banda al complet va oferir el 1986 a les sessions en directe de The Joshua Tree i que l’agost de l’any següent recollirien en format estudi a la cara B del single Where the Streets Have no Name.