Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

PRIDE (IN THE NAME OF LOVE)
U2

Martin Luther King és assassinat a Memphis (1968)

“Només vull fer la voluntat de Déu. I Ell m’ha permès arribar al cim de la muntanya. I he mirat des d’allà. I he vist la terra promesa. Però pot ser que no hi arribi amb vosaltres. Però vull que aquesta nit sàpiguen, que nosaltres, com a poble, arribarem a la terra promesa. Soc feliç aquesta nit. Res em preocupa. No li tinc por a cap home. Els meus ulls han vist la glòria de la vinguda de el Senyor!” Amb aquestes paraules Martin Luther King es a dirigir a la multitud congregada a Memphis el 3 de març de 1968 en el que seria el seu darrer discurs. Com si es tractés d’una premonició, el dia següent moria assassinat abatut d’un tret al cap per un franctirador mentre saludava alguns dels seus seguidors des del balcó de l’habitació 306 del Motel Lorraine. 

Martin Luther King s’havia desplaçat fins a Memphis per donar suport als treballadors afroamericans del sector públic que portaven dues setmanes en vaga, reclamant una regularització salarial i un tracte professional equiparable al dels seus companys de raça blanca. L’avió que l’havia dut fins a aquesta ciutat del sud de Tennessee s’havia endarrerit a causa d’una amenaça de bomba, fet que segurament va condicionar alguns dels missatges que va introduir en les paraules que va adreçar al gran grup de persones que omplia l’església de Mason Temple. 

L’assassinat de Martin Luther King es considera un dels grans magnicidis del SXX. I la seva figura, clau en la història de la lluita pels Drets Civils, és recordada com la d’un dels líders defensors de la no violència més importants del món. En homenatge a tot el que va representar, el 1984 U2 va decidir obrir el seu disc The Unforgettable Fire amb el senzill ‘Pride (in the Name of Love)’, un tema dedicat al missatge d’orgull que el reverend King va voler transmetre sempre als ciutadans afroamericans i amb el que els esperonava a reivindicar la igualtat que els era negada.

Bono va decidir escriure aquesta cançó després d’una visita que va fer amb la resta de membres de la banda a una exposició dedicada a Martin Luther King al Museu de la Pau de Chicago. L’any anterior, durant la gravació de l’àlbum War, el líder dels U2 havia estat llegint el llibre Let the Trumpet Sound: The Life of Martin Luther King, Jr. de Stephen B. Oates i, a partir d’aquesta biografia, havia traçat alguns paral·lelismes entre el moviment pels Drets Civils als Estats Units i el conflicte nord-irlandès. Tal i com va explicar el mateix Bono, per a ell la gran distància que hi havia en la forma com s’havia gestionat cadascuna d’aquestes causes s’establia pel fet que a Irlanda no hi havia cap líder amb una visió com la de Martin Luther King que ajudés a defensar els catòlics des d’una posició que no contemplés la violència. Bono va recollir tot aquest pensament a ‘Pride (in the Name of Love)’, on el pacifisme agressiu d’aquest líder va tenir un gran impacte en la lletra de la cançó. 

PURPLE RAIN Previous Post
BY DEGREES Next Post