PURPLE RAIN
Prince
S'inaugura la sala de concerts First Avenue de Minneapolis (1970)
El 3 d’abril de 1970 obria les seves portes First Avenue, una de les sales de concerts més emblemàtiques de Minneapolis. Està ubicada en un edifici d’art deco de 1937 que durant anys va acollir una estació d’autobusos. Es va inaugurar com a The Depot i en el seu primer cartell va comptar amb l’actuació de Joe Cocker, que realitzava la seva primera gira pels Estats Units.
L’estiu de 1972 el local va incorporar una discoteca i va passar a dir-se Uncle Sam’s. I durant gairebé nou anys va funcionar amb aquesta doble oferta de sala de ball i espai de concerts. Però amb l’arribada dels vuitanta, va començar a expandir la seva programació de música en viu a gèneres més vanguardistes i finalment, el desembre de 1981, va acabar agafant entitat pròpia sota el nom amb què encara funciona avui: First Avenue.
El canvi de nom no va afectar gens la popularitat del local, que en els seus primers deu anys d’existència ja s’havia fet un lloc en l’escena musical local. Però el que segurament va ajudar a acabar-lo de coronar com el club referent de la ciutat va ser el fet que Prince el triés com a escenari del llançament de Purple Rain. Va ser el 3 d’agost de 1983. Prince tenia tot just 25 anys, però ja s’havia convertit en el músic més rellevant de Minneapolis, especialment gràcies a l’èxit del seu cinquè àlbum titulat 1999, i que està considerat per la crítica com la seva primera gran obra mestra.
Prince havia tocat ja anteriorment al First Avenue i solia explicar que era un club que li portava sort a l’hora de provar noves cançons. Així que va decidir que aquest era el lloc idoni per estrenar la seva darrera composició. Havia escrit Purple Rain com a tema principal de la pel·lícula del mateix nom i que va suposar el seu debut al cinema, una indústria on feia temps que volia entrar seguint l’estela de Michael Jackson, que ho havia fet amb The Wiz el 1978. A Purple Rain Prince interpretava el paper de The Kid, un talentós cantant criat en una família disfuncional que canalitza la seva ira a través de la música.
L’actuació a First Avenue havia de servir per gravar imatges que posteriorment s’utilitzarien a la pel·lícula i també per al videoclip de presentació de la cançó. Prince va sortir a l’escenari acompanyat de la seva banda, The Revolution i la seva inseparable Mad Cat, una guitarra de segona mà que havia comprat per 30 dòlars en una benzinera. La sala estava a vessar i les 1.500 persones que omplien el local aquell vespre poc s’imaginaven que estaven a punt de sentir per primer cop un dels himnes de la música del S.XX.