PIGS (THREE DIFERENT ONES)
Pink Floyd
Neix George Orwell (1903)
El 1945 l’escriptor britànic George Orwell publicava Rebel·lió a la granja, una novel·la satírica que explica la història d’un grup d’animals d’una granja que expulsa als humans que els tenen sotmesos i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una altra tirania brutal. Amb aquesta faula mordaç Orwell, que era un socialista democràtic convençut molt crític amb el règim de Stalin, va fer la seva particular denúncia dels totalitarismes. L’obra constitueix també un anàlisi de la corrupció associada al poder i una de les faules més demolidores sobre la condició humana, que manté la seva vigència malgrat el pas del temps.
L’essència d’aquesta faula política, on les diferents capes de la societat es representen a través de diferents animals va ser el referent que trenta anys més tard va inspirar el desè àlbum de Pink Floyd: Animals. Publicat el 1976, aquest és un disc sorgit en un moment en què el Regne Unit vivia una època marcada pel poder de la indústria, uns elevats índex d’atur i el brot de violència racista que es vivia als carrers. Enmig d’aquest context Roger Waters, que en aquella moment ja havia agafat el control creatiu de la banda, va recuperar els estrats socials que plantejava Orwell a Rebel·lió a la granja i prenent-lo com a model va fer una classificació dels éssers humans en tres grups, a cadascun dels quals els va dedicar una cançó del disc. Els gossos, representaven els patrons; les ovelles, els peons; i el porcs, s’identificaven amb els mandataris que exerceixen el poder i el control sobre la societat.
De les cinc cançons que conté l’àlbum, el darrer d’aquests col·lectius animals és el més present. A banda de Pigs (Three Diferent Ones), el tema propi que aquesta espècie té al disc igual que els gossos a Dogs o les ovelles a Sheep, els porcs són presents també en les peces d’obertura i tancament de l’àlbum i que es van titular Pigs on the Wing (part I i part II). Aquesta expressió era la que feien servir els pilots de la RAF britànica per avisar que tenien un avió enemic en un punt cec de la seva nau.
Quan amb el disc ja gairebé acabat la banda va començar a buscar idees per a la portada, la figura d’aquest animal i tot els seu significat en l’imaginari conceptual de l’àlbum va tenir un pes destacat. Hipgnosis, l’estudi gràfic que s’havia encarregat de les cobertes dels discs anteriors de Pink Floyd els va presentar diferents propostes però cap els va acabar de convèncer. Waters, que en aquella època vivia a Clapham Common i sovint passava per la Battersea Power Station, una central temo-elèctrica emmarcada per quatre grans xemeneies va pensar que la imatge d’aquell edifici encaixava perfectament en l’al·legoria conceptual dels nivells socials dels països industrialitzats que recollia el disc i va decidir convertir-la en la imatge protagonista de la portada. Però li faltava algun element que acabés de completar l’escena i finalment la idea de d’afegir-hi un gran porc volador va ser la que va completar-li el quadre.
La banda va encarregar la construcció d’un enorme porc inflable a l’artista australià Jeffrey Shaw i, batejat com a Algie, el 2 de desembre de 1976 el van enlairar davant les imponents columnes de Battersea per poder disparar les fotografies que havien d’immortalitzar la imatge de presentació d’Animals. Enmig de l’operació però, el l’immens globus rosat en forma de porc es va deslligar i va enlairar-se pel cel londinenc interferint en la ruta dels avions que volaven des de l’aeroport de Heathrow, provocant el retard de diversos vols. Al cap d’unes hores Algie va aterrar finalment a Kent, on el va trobar un granger enfadat perquè l’immens porc havia espantat les seves vaques. Tot i haver recuperat l’animal inflable per reprendre la sessió fotogràfica, en l’edició final es va decidir sobreposar les imatges en el que va quedar com la icònica portada de l’àlbum. Des de llavors, els porcs inflables gegants van estar presents en nombrosos concerts i activitats promocionals de la banda i, de fet, han acompanyat Roger Waters en les seves darreres gires