PHILADELPHIA FREEDOM
Elton John
Es juga el partit de tennis batejat com ‘La Guerra dels sexes’ (1973)
El 20 de setembre de 1973 la pista de l’Astrodome de Houston es va vestir de gala per acollir un partit històric. Dins, més de 30.000 persones omplien les grades. Fora, 150 milions de telespectadors de tot el món el van seguir per la televisió. I tots ells pendents de dues estrelles del tennis: Billie Jean King i Bobby Riggs. Ella, una feminista convençuda. Ell, un masclista declarat. No hi havia cap títol sobre la taula. Però sí un gran repte: lluitar per la igualtat de gènere en l’àmbit esportiu.
En aquell moment, Billie Jean King estava en el moment més àlgid de la seva carrera. Tenia trenta anys i amb 39 títols de Grand Slam era la jugadora número 1 del circuit professional femení. El seu joc ràpid, directe i el seu cop de revés letal la feien imbatible i convertien en un espectacle els seus partits a la pista. Però no entenia per què les jugadores femenines guanyaven menys diners que els seus companys de la categoria masculina.
Bobby Riggs feia quinze anys que s’havia retirat del tennis professional. Després de guanyar Wimbledon el 1939, va encetar una època daurada que a principis dels quaranta el va convertir en un dels millors jugadors del món. Amb els anys es va tornar una persona excèntrica, mediàtica i provocadora, molt avesada als comentaris sexistes. Frases com “el lloc de les dones és el llit i la cuina”, “han de quedar-se a casa cuidant els nens” o “que no tenen estabilitat emocional per ser atletes” eren algunes de les seves preferides i, com era d’esperar, aquest tipus de declaracions encenia a dones com King. Així que quan Riggs la va reptar a jugar el que es va batejar com el partit de “La guerra dels sexes” per demostrar la superioritat de l’home sobre la dona, ella va acceptar encantada. La victòria de King aquella tarda de setembre per 6-4, 6-3 i 6-3 va suposar un punt d’inflexió en la reclamació de la igualtat de retribucions econòmiques entre homes i dones en l’àmbit esportiu, en un moment en què ells guanyaven fins a vuit vegades més que elles.
Poc després d’aquell històric partit, Elton John va tenir l’oportunitat de conèixer a Billie Jean King, amb qui ràpidament es van entendre molt bé. Admirava molt a la tennista i el seu compromís, així que va demanar a Bernie Taupin, autor de la majoria de les lletres de les seves cançons, que escrivís un tema sobre la gesta de la seva admirada amiga. Taupin va agafar l’encàrrec però li va comentar que no podia escriure un tema sobre un partit de tennis, així que sota el títol de Philadelphia Freedom que era el nom de l’equip del que la jugadora formava part, va compondre uns versos sobre l’amor i la dedicació a una causa. Aprofitant la referència toponímica, va aprofitar també per dedicar el tema al Sweet Phili, l’estil musical d’influència soul i funk, que a principis d’aquells anys setanta havia sorgit en aquella ciutat de Pensilvania.
Al cantant li va agradar l’enfoc que li va donar el lletrista i l’estiu de 1974, aprofitant diferents parades en les sessions d’enregistrament de Captain Fantastic, la va enregistrar com a single. El tema es va presentar el febrer de 1975 i en poques setmanes es va convertir en número 1 als Estats Units, una fita que l’artista britànic assolia per quarta vegada en les llistes d’aquell país. No tothom que escoltava la cançó en coneixia la història, però per als més detallistes, al vinil Elton John hi va incloure una inscripció on s’hi podia llegir “Amb amor a BJK i al so de Filadelfia”. Amb els anys, el músic i la tennista han seguit sent amics i han col·laborat plegats en diverses causes filantròpiques, ajudant a recaptar fons per la igualtat de drets i participant en projectes sobre la SIDA.