Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

OVER THE RAINBOW
Israel “IZ” Kamakawiwoʻole

Se celebra la 12a edició dels Oscar (1940)

Conegut amb el diminutiu artístic d’”IZ”, Israel Kamakawiwoʻole va néixer el 1959 en una petita illa de la Polinèsia. De ben petit va demostrar tenir bones dots per a la música i a mitjans dels setanta va començar a fer-se popular, primer a l’estat de Hawaii on es va criar i al llarg dels anys vuitanta a la resta dels Estats Units. El 1990 va llançar el seu primer àlbum com a solista però no va ser fins al cap de tres anys que va saltar a la fama mundial gràcies a l’edició de Fancing Future. Aquest disc, el més venut de tots els temps per un artista hawaià, és un recull cançons tradicionals tocades amb instruments locals. Però el tema que realment es va popularitzar d’aquest treball va ser ‘Over the Rainbow”, una versió tocada amb ukelele de la peça principal de la pel·lícula El Màgic d’Oz i que “IZ” va unir de forma subtil amb ‘What a Wonderful World’ de Louis Armstrong.

‘Over the Rainbow’ va ser escrit el 1939 especialment per a que el cantés Judy Garland, que al film interpreta a Dorothy, la nena protagonista de la història. La música d’El Màgic d’Oz va tenir un èxit extraordinari des del moment de la seva estrena. I la seva popularitat encara va créixer més quan a l’edició dels Oscar de 1940 tant aquesta peça com tota la música de la pel·lícula es van endur l’estatueta en les dues categories en què estaven nominades: millor banda sonora i millor cançó original. De fet, ‘Over the Rainbow’ està considerada una de les cançons més representatives del cinema americà i també una de les més reinterpretades, amb més de 150 covers de diferents estils.

La versió que en va fer “IZ” es va gravar cinc anys abans de ser editada en una sessió d’estudi improvisada a les 3 del matí del que havien de ser unes pistes de demo. El tècnic de so que se’n va encarregar explica que no recorda haver vist un ésser humà més gran en tota la seva vida però tampoc a cap altre que enregistrés la presa bona tan depressa. D’aquella gravació només se’n va fer la còpia que “IZ” es va emportar a casa. Però a l’ordinador de l’estudi va quedar arxivada aquella interpretació que, amb tots els seus errors de canvis de lletra i acords, havia captivat al tècnic. Quan el 1993 aquest va coincidir amb el productor Jon de Mello, que llavors estava treballant amb”IZ” en l’edició de Facing Future, va decidir compartir-li el material d’aquella sessió de matinada i tots dos van tenir clar que calia incloure’l al disc.

L’èxit del tema va ser rotund i va suposar el reconeixement mundial de l’artista hawaià. Però a mida que augmentava la seva fama també ho feia el seu pes. El cantant va patir obesitat durant la major part de la seva vida i aquesta malaltia crònica, que va fer que arribés a superar els 340 kg, va requerir hospitalitzar-lo en nombroses ocasions. Al final el seu cor no va resistir més i “IZ” va morir d’una aturada cardíaca quan tot just acabava de fer 38 anys. Les seves cendres van vessar-se al mar davant dels més de 10.000 seguidors que van assistir al seu funeral.

TRAVELIN' SOLDIER Previous Post
FRAGILE Next Post