Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

ONE MOMENT IN TIME
Whitney Houston

Comencen els Jocs Olímpics de Seül (1988)

El 17 de setembre de 1988 s’inaugurava la XXIV edició dels Jocs Olímpics d’Estiu. Seül s’havia imposat contra tot pronòstic davant la candidatura japonesa de Nagoya, i es convertia així en la segona ciutat asiàtica organitzadora d’uns jocs d’estiu després que Tòquio s’estrenés el 1964. La capital de Corea del Sud agafava el relleu a Los Angeles que, en un context complicadíssim de boicots i pèrdues econòmiques milionàries, havia aconseguit organitzar unes Olimpíades exitososes i rentables, erigint-se com el model a seguir per les seus posteriors. El Comitè Olímpic Corea es va abocar en aquest repte i l’esforç va tenir la seva recompensa. Hi van participar gairebé 8.500 atletes de 159 comitès nacionals (el nombre més elevat fins el moment), competint en 237 especialitats de 29 esports diferents. 

Si bé és cert que la desqualificació de Ben Johnson per dopatge va embrutar-ne una mica la imatge, els de Seül 88 són recordats per ser els jocs en què Sergei Bubka va establir el nou rècord del món en salt amb perxa i la nord-americana Jackie Joyner en salt de llargada i heptatló; el tennis taula va estrenar-se com a esport olímpic; la Unió Soviètica donà la sorpresa al guanyar al Brasil a la final de futbol; i l’esgrimista sueca Kerstin Palm es convertia en la primera dona que participava en set Olimpíades consecutives.

Però a banda dels aspectes esportius, des del comitè olímpic local es va posar molta cura també en els aspectes organitzatius i comunicatius per demostrar a tot el món la capacitat del país per fer dels Jocs de Seül una cita olímpica memorable. Les televisions de països dels cinc continents van muntar grans operatius per cobrir informativament tots els continguts de l’esdeveniment. Als Estats Units, la NBC Sports havia estat pionera en la retransmissió d’uns Jocs Olímpics en l’edició celebrada a Tòquio i des de llavors era un dels canals que més recursos dedicava a la cobertura d’aquest esdeveniment esportiu. El 1988 es va convertir en “La cadena americana per als Jocs Olímpics”, un títol que estrenava amb l’emissió de la cerimònia inaugural dels Jocs de Seül. 

Per a aquest debut els responsables d’aquest canal esportiu de la NBC van decidir crear una banda sonora especial per a les retransmissions d’aquella edició olímpica. La selecció musical que acompanyaria els programes de la cadena durant aquelles dues setmanes incloïa temes d’artistes com Eric Carmen, Bee Gees o The Four Tops, però també es volia que tingués una cançó especial. I quan a finals d’agost un dels directors de la cadena va escoltar One Moment in Time, el senzill que acabava de de publicar Whitney Houston, va tenir clar que aquella era la peça que necessitaven. 

Escrita pel compositor Albert Hammond i el lletrista John Bettis, la cançó semblava escrita expressament amb aquell objectiu. Els seus versos eren un himne que animaven a creure en un mateix i ser capaç de superar els obstacles de la vida, un concepte totalment alineat amb l’esperit olímpic i que, afegit a la popularitat de Houston, suposaven un reclam extraordinari per a la cadena. Així que Sports NBC va comprar els drets de One Moment in Time i la va editar amb imatges d’escenes olímpiques prèvies que feien al·lusió a l’èpica de l’esdeveniment. Aquest vídeo es va convertir en la peça audiovisual oficial de les retransmissions de la cadena dels jocs de Seül 88.

La interpretació magistral de Whitney Houston en aquest tema, el va convertir en un hit mundial i en guanyador del Grammy a la millor interpretació vocal femenina, un reconeixement més que s’afegia a la vitrina de guardons de la cantant de New Jersey que, amb només tres anys, ja s’havia convertit en una de les artistes més aclamades del moment. Havia debutat el 1985 amb Whitney Houston, un disc que havia venut 25 milions de còpies i que contenia tres cançons que havien arribat a ser número u a les llistes, una gesta que ella mateixa va superar dos anys més tard quan amb el seu segon àlbum, Whitney, va aconseguir situar quatre dels seus singles al capdamunt dels rànquings musicals. Una artista de rècords el nom de la qual té també el seu lloc en la història olímpica, gràcies a One Moment in Time.

PROUD MARY Previous Post
FREE BIRD Next Post