MY GENERATION
The Who
Mor la Reina Mare d'Anglaterra (2002)
‘My Generation’ és possiblement un dels temes més emblemàtics de The Who. Com bé indica el seu títol, és l’himne de la generació d’aquest grup britànic, exactament la dels seixanta. Está considerada com una de les declaracions més potents de la rebel·lió juvenil de la història del rock, una temàtica que tracta de forma tan universal, que ha aconseguit que joves d’èpoques posteriors també s’hagin sentit identificats amb la cançó.
Quan el líder de la banda, Pete Townshend va composar ‘My Generation’ tot just tenia 20 anys i, com tants altres nois de la seva edat, intentava expressar l’angoixa de ser adolescent i la sensació d’incomprensió que tenia quan interactuava amb les persones adultes. Townshend explica que va concebre el tema durant un viatge en tren recordant una notícia que havia llegit sobre la Reina Mare d’Anglaterra. Al text s’explicava que la monarca havia obligat a tenir retingut un cotxe fúnebre al barri londinenc de Belgravia per no veure’l durant la seva passejada diària. A partir d’aquell fet que li havia semblat tan inconcebible, Townshend va escriure una lletra que reivindicava la personalitat de tots els nois i noies de la seva generació que no acabaven de trobar el seu lloc en una societat que ni entenien ni els entenia. Per a la part musical, va inspirar-se en una breu cançó del músic de jazz Mose Allison titulat ‘Young Man Blues’, un tema que a partir de 1968 The Who incorporaria als seus directes fent-ne una versió passada pel sedàs del seu inconfusible rock and roll.
La banda va publicar ‘My Generation’ el 1965 en el seu àlbum de debut i que precisament van batejar amb el títol d’aquesta cançó. Feia tot just un any que Keith Moon s’havia incorporat a la banda, conformant així la formació musical definitiva i que es mantindria intacta fins el 1978,data en què el bateria va morir amb 32 anys a causa d’una sobredosi de pastilles.
Durant la dècada dels seixanta i els setanta, The Who es va erigir com la banda referent dels mods britànics, una subcultura que agrupava seguidors de les motos scooter i de gèneres musicals com el soul, el beat i el rhythm and blues. L’ímpetu creatiu de la banda, no només es feia evident en les seves composicions, sinó també en les seves actuacions, en les que sovint destrossaven instruments en directe, Tot va començar al setembre de 1964 en un concert al Railway Tavern de Londres. A Townshend se li va trencar accidentalment el màstil de la guitarra i, enfurismat al veure que el públic esclatava a riure, va decidir acabar de destrossar-la. Amb aquesta reacció Townsend es convertia en el primer músic que es carregava expressament un instrument a l’escenari, una pràctica que aviat va tenir seguidors entre altres artistes de la seva mateixa generació.