MY BABY JUST CARES FOR ME
Nina Simone
S'estrena la pel·lícula Whooppe! (1930)
El darrer dia de setembre de 1930 s’estrenava Whoopee!, una comèdia musical dirigida per Thornton Freeland i protagonitzada per Eddie Cantor. Versió cinematogràfica de l’obra teatral estrenada un parell d’anys abans amb el mateix títol, era una de les primeres pel·lícules rodada en color i aquest fet, juntament amb l’exitós repertori de coreografies i cançons que incloïa, ben aviat la va situar com un referent del gènere. Els temes compostos per a la seva banda sonora van fer-se força populars durant aquella dècada i amb el temps alguns d’ells van esdevenir clàssics sovint versionats en diferents estils. És el cas de My Baby Just Cares For Me, una peça escrita per Walter Donaldson i Gus Khan per a que la interpretés Eddie Cantor al film i que gràcies a la versió que en va fer Nina Simone al cap d’uns anys es va convertir en un popular estàndard de jazz.
Nascuda com Eunice Kathleen Waymon i coneguda en el món de la música amb el sobrenom de High Priestess of Soul (Alta Sacerdotessa del Soul), Nina Simone ja va demostrar les seves dots artístiques de ben petita en una església local de Carolina del Nord. Amb una forta influència de Duke Ellington que la va acompanyar al llarg de tota la seva trajectòria, aquesta pianista i cantant americana va destacar per ser una artista molt versàtil, que feia brillar la seva veu de contralt amb la passió que posava en les seves interpretacions i el domini que tenia de la tècnica del trèmolo.
Tot i que des de principis dels cinquanta ja es passejava pels escenaris de diversos locals musicals, no va ser fins a finals de 1959 que es va donar a conèixer entre el gran públic. Va ser gràcies al seu àlbum de debut, un treball titulat Little Girl Blue i que presentava un recull de versions de peces de diversos compositors. En la selecció de temes de George Gershwin, Count Basie o el mateix Duke Ellington, Simone va incloure’n un que des de feia temps que li venia molt de gust d’interpretar: My Baby Just Cares For Me. La cançó no va ser una de les més destacades d’aquell disc, que en el moment del seu llançament va quedar eclipsat per la versió que va fer d’I Love You Porgy, un dels clàssics de l’òpera Porgy & Bess. Però el 1987, va recollir el reconeixement popular amb gairebé trenta anys de retard quan la marca Chanel Nº 5 va decidir utilitzar-la en l’anunci de televisió que va fer amb l’actriu francesa Carol Bouquet.
Amb una vida marcada per l’explotació professional i el maltractament personal que patia per part del seu marit, a partir dels anys seixanta Nina Simone va involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils, on va posicionar-se com una potent activista pels drets de les dones afroamericanes. En aquells anys va enregistrar algunes cançons de caire polític amb les quals va contribuir a donar visibilitat a algunes situacions d’injustícia racial que es produïen en aquells anys. Desencantada amb aquell govern que no era capaç de solventar el problema i destrossada per l’assassinat de Martin Luther King, Simone va abandonar els Estats Units i va viure en diferents països del món abans d’establir-se definitivament al sud de França, on va acabar els seus dies a causa d’un càncer de mama. Dos dies abans de morir, el 19 d’abril de 2003, se li va concedir un diploma honorari al Conservatori de Filadèlfia, l’institut musical que la va rebutjar quan tenia 19 anys per ser negra.