MONA LISA
Nat King Cole
Mor Leonardo da Vinci (1519)
El 2 de maig de 1519 moria l’home que sovint ha estat definit com l’arquetip i el símbol del geni universal: Leonardo da Vinci. Pintor, escultor, arquitecte, urbanista, científic, paleontòleg, botànic, inventor, enginyer, anatomista, escriptor filòsof, músic i poeta és probablement la persona amb el major nombre de talents en múltiples disciplines que mai ha existit. Tot i així, la seva associació històrica més rellevant és la pintura i d’entre la vintena d’obres que se li coneixen, probablement la més famosa és La Gioconda o també anomenada Mona Lisa.
Pintada en un oli sobre taula de fusta de 77x53cm aquesta va ser la darrera gran obra de Da Vinci. La va pintar entre 1503 i 1519, període al llarg del qual la va retocar en diverses ocasions, i la va conservar fins a la seva mort al cap de pocs mesos a la seva residència de la Vall del Loira. Va ser comprada pel rei Francesc I de França i, des de llavors, ha estat sempre propietat de l’estat francès. Des de finals del S.XVII el quadre està exposat al Museu del Louvre de París, d’on només ha sortit molt poques vegades. Entre les més destacades, quan Napoleó Bonaparte se’l va endur per col·locar-lo al seu dormitori del Palau de les Tulleries; i durant la Segona Guerra Mundial, que va ser amagat en diferents castells per protegir-lo dels atacs nazis.
Tot i que la identitat de la model pintada al quadre és un tema que encara suscita debat, la hipòtesi més acceptada és la que defensa que es tracta Lisa Gherardini, una noble florentina, esposa de Francesco del Giocondo. Però més enllà de la identificació de la protagonista del retrat, el misteri que històricament ha envoltat aquesta obra se centra en l’expressió facial de la noia i, especialment, en el seu somriure enigmàtic, que deixa a la interpretació de l’observador si és d’alegria o d’amargor.
En qualsevol cas, el somriure de La Gioconda ha estat objecte de referències en diverses manifestacions artístiques posteriors. En l’àmbit de la música, la més reconeguda és la que el cantant i pianista de jazz Nat King Cole va recollir a Mona Lisa, comparant el somriure de la misteriosa model del quadre amb el de la noia a qui dedica la cançó. “You’re so like the lady with the mystic smile” (t’assembles tant a la dama del somriure místic), li canta al principi del tema. La peça va ser escrita pels compositors Ray Evans i Jay Livingston per a la pel·lícula Captain Carey, U.S.A. i gràcies a la interpretació de Nat King Cole va guanyar l’Oscar a la millor cançó original en l’edició dels guardons de 1950.