MIDNIGHT SPECIAL
The Creedence Clearwater Revival
Neix Arthur Sullivant Hoffman, editor de la revista 'Adventure' (1876)
A finals del S.XIX irrompia en el sector editorial un nou tipus de publicació que va ser molt popular als Estats Units fins a mitjans del segle següent: les revistes pulp. Eren revistes de ficció i continguts variats que es venien a un preu molt econòmic gràcies a la seva impressió en paper de polpa de fusta i que permetia abaratir el preu. De totes les capçaleres que van sorgir en aquella època arreu del país Adventure va ser una de les més rentables i aclamades per la crítica. Va sortir per primer cop el novembre de 1910 i durant més de seixanta anys es va publicar amb una periodicitat trimensual. L’ànima d’aquest producte tan exitós durant les seves dues primeres dècades de vida va ser Arthur Sullivant Hoffman, qui seria l’editor d’Adventure des de 1912 fins 1927.
Sullivant va crear una selecta xarxa d’escriptors de renom per a la revista que periòdicament publicaven les seves històries de ficció sobre aventures però també va incorporar a la revista diverses seccions que van tenir molt bona rebuda entre els lectors. Una de les més populars va ser la titulada Old Songs Men Have Sung (Cançons antigues que els homes han cantat), una columna sobre cançons populars americanes de la qual se n’encarregava Robert W. Gordon, qui anys més tard dirigiria l’arxiu de temes populars de la Biblioteca del Congrés dels Estat Units.
Va ser precisament en aquesta secció on el 1923 va aparèixer la primera referència impresa de què es té constància de Midnight Special. L’article presentava aquest tema tradicional i debatia sobre la seva història, apuntant com el seu origen més probable que fos una cançó sorgida dels camps de presoners del sud del país. Arran de la columna de Gordon, quatre anys més tard el poeta i historiador Carl Sandburg va publicar dues versions diferents de la lletra de Midnight Special a la seva antologia de cançons populars titulada The American Songbag, un fet que va ajudar a rescatar i donar a conèixer la peça les dècades següents. Durant els anys 40 i 50 diversos músics van incorporar-la als seus repertoris però el moment de màxima popularització del tema va arribar quan a finals de 1969 la Creedence Clearwater Revival va decidir fer-ne la seva interpretació incloure-la a l’àlbum Willy and the Poor Boys.
La banda californiana venia d’encaixar un fort revés pel fet de no aparèixer ni al vídeo ni a la banda sonora que es van editar de Woodstock. El líder i vocalista del grup John Fogerty havia manifestat el seu descontent amb l’organització del festival i amb la seva pròpia actuació, que es va endarrerir fins a quarts de quatre de la matinada (dues hores més tard del previst), de manera que quan ells van sortir a l’escenari gran part del públic ja havia marxat. Després d’aquest entrebanc, la formació es va tancar per preparar el que seria el seu quart treball d’estudi en només dos anys i en el qual van incloure, com havien fet en els seus discs anteriors, un parell de versions de temes clàssics. En aquesta ocasió les cançons triades van ser Cotton Fields i Midnight Special, una de les peces que va ajudar a consolidar definitivament la banda.
En l’entorn carcerari en què va ser composta la cançó, la llegenda explicava que qui era il·luminat per la llum de l’Exprés de Mitjanit tenia la llibertat a tocar. Així, aquest tren que s’anomenava a la tornada s’erigia com una metàfora de la possibilitat d’escapar cap a una nova vida. Els versos de Midnight Special descrivint escenes quotidianes de la vida marginal de les terres del sud dels Estats Units encaixaven perfectament amb l’imaginari que la banda recollia en les seves cançons. I aquest fet, juntament amb la motivació per recuperar una peça tradicional de la cultura americana, va animar Fogerty a gravar-la posant-hi les dosis de blues i rock amb què el grup impregnava les seves creacions musicals.